Arran la discussió sobre la transposició que hauria de fer el govern espanyol de la directiva europea sobre el foc m'avisen del nom tècnic que rep això que fem a casa, és a dir la cordà, la coetà o la coetà del gos. En diuen 'pirotècnia erràtica'. El nom és tècnic però em sembla poèticament emocionant. Això vol dir que jo sóc un 'pirotècnic erràtic' o en faig cada any i sincerament trobe que la definició és bonica de veritat.
Adjunte un vídeo de la nit del quinze d'agost plena d'erràtics en un carrer de Bétera, que sembla el d'una obrera. Queda poc...
Adjunte un vídeo de la nit del quinze d'agost plena d'erràtics en un carrer de Bétera, que sembla el d'una obrera. Queda poc...
La pirotècnia estatal i d'unió espanyolista de cara a la galeria és fa ineficients.
Per què n'hi ha unions i unions, les unions que enforteixen són respectuoses amb els pobles front a les unions que són com focs artificials burocràtiques de cara a la galeria que ens debiliten.
L'Estat s'ha convertit en un ent burocratic insostenible alhora que de forma exagerada és com menjar-se de forma ecològica i respectuosa una taronja, aprofites els riboflavonoides i la fibra de l'estructura per a que el nostre organisme absorbeix i puga assimilar totes vitamines i les seves propietats nutrients.
La societat incentiva als fabricants d'exprimidores per a fer suc de taronja o sucs concentrats, després els consumidors tenen que comprar per un altre cantó les fibres i les vitamines que li manquen a altres indústries més sofisticades o a la farmaceutica i els que no ho fan tenen que obligar a despesa sanitaria mèdica fortament elevadaper tratar-se des d'un simple estrenyiment a conseqüència més dolentes.
La pirotència erràtica ben mirat s'hauria de considerar aquella en el que es roman només com expectador passiu.