marieta |
música |
divendres, 17 de juliol de 2009 | 07:58h
Què voleu, és estiu, ací fa una calor impressionant, no puc escriure de coses massa serioses, així que vos propine una canzone dell'estate, del 81, de les que van fer època, ací i allà. Franco Battiato m'agrada, algunes coses molt i algunes gens, però aquesta cançó em porta molts records i em fa venir ganes de ballar. Té una cosa Battiato, una cosa molt particular i és que si una, posem jo, va a un concert seu (normalment amb entrades caríssimes) ací, pot passar, normalment passa, que justet quan comencen a abaixar-se les llums i el concert està per començar, sense previ avís, els milers de persones que omplin l'estadi o el que siga es posen a cridar Franco! Franco! Franco!, una experiència que ni el Dragon Khan, adrenalina pura, xiquets.
Ostres, ara que ho dius, jo també m'hi he vist, amb entrades més aviat baratetes (ja fa uns anyets: ara les entrades econòmiques s'han extingit), rebent-lo al crit de Franco! Franco! Franco! La diferència, que podria ser indigesta, és que això ho féssim a un teatre, glups, del centre de Madrid. Però no hi patiu, la gent reia per l'efecte estrany del crit i, per si no hagués quedat clar, algú ja es va encarregar de fer brometa en veu alta.
I com estem en aquesta estació dels meus amors i de bon humor, passaré això d'escriure de Battiato com d'una cosa "poc seriosa" o l'altre que va estarrufant el nas i déu sap quines altres desafeccions. Perquè, sí senyors, servidor és un franquista de pedra picada i no admet aquestes adhesions tan condicionals
Açò, açò, amb talibanisme, que és com s'han de fer les coses: la confecció de paelles i el culte de la bajoca, la ferradura i la tavella; la imposició de noms al carrers de Salamanca i la filiació musical. Marxem decididament...
marieta |
divendres, 17 de juliol de 2009 | 13:16h
Home, el Battiato ha fet una miqueta de tot, a mi n'hi ha coses que m'encanten però d'altres... Au! tanque la paradeta que marxem a Capri a passar el capdesetmana...
Ai, xica, m'has fet pixar-me de riure amb eixa cosa del cantantíssimo sicilià davant de gernacions abrivades! I disculpa la falta de finor, però t'ho dic de veres. I m'afig, al club de fans amb nas arrufat de tant en tant.
(Franco del festival Francofolies) però l'efecte va ser el mateix
La diferència, que podria ser indigesta, és que això ho féssim a un teatre, glups, del centre de Madrid. Però no hi patiu, la gent reia per l'efecte estrany del crit i, per si no hagués quedat clar, algú ja es va encarregar de fer brometa en veu alta.
I com estem en aquesta estació dels meus amors i de bon humor, passaré això d'escriure de Battiato com d'una cosa "poc seriosa" o l'altre que va estarrufant el nas i déu sap quines altres desafeccions. Perquè, sí senyors, servidor és un franquista de pedra picada i no admet aquestes adhesions tan condicionals
Au! tanque la paradeta que marxem a Capri a passar el capdesetmana...
I m'afig, al club de fans amb nas arrufat de tant en tant.