enricborras |
divendres, 17 de juliol de 2009 | 05:47h
«Si
volem la Independència ens
hem d'espavilar i anar ràpids»
Al
dinar del passat 8 de juliol, els companyons de la Colla del Dimecres
de nou gaudírem amb la participació de l'estimat president Heribert
Barrera, just dos dies després d'acomplir-se el noranta-dos
aniversari del seu natalici. N'Heribert Barrera ens respongué amb el
seu reflexiu enraonar a les qüestions que li plantejàvem entre plat
i plat. Al moment de les postres la conversa se centrà sobretot a
l'entorn de la possibilitat, promoguda per en Joan Carretero amb el
Reagrupament, de presentar una candidatura patriòtica a les properes
eleccions al Parlament regional català en vistes a la declaració
unilateral de la Independència de Catalunya.
Atesa
la transcendència de les respostes del nostre il·lustre comensal, i
amb el seu permís, en acabat el dinar em vaig permetre de gravar-li
en vídeo un parlament a tall de resum del seus pensament i
recomanació actuals. Pel fet de no disposar d'un micròfon extern,
la càmera captà el soroll ambient del restaurant, dificultant-ne
així la comprensió del discurs del president Barrera. Mercès a
l'auxili d'un tècnic de so per fi us puc oferir a la vostra atenció
aquell vídeo. Té una durada de cinc minuts i mig, però que ben
aprofitats!
copyright by Enric Borràs, editor És permesa la reproducció, per a fins no lucratius, sempre que es mencionin l'autor i el seu web: http://enricborras.cat Vídeo gravat a les quatre de la tarda del dimecres 8 de juliol del 2009 al menjador del Restaurant Tarrida de Barcelona
Quan li donen la independència a Catalunya, vos adonareu que la vostra vida no canviarà EN RES. Continuareu anant a treballar, com sempre, pagareu impostos, com sempre i tindreu uns polítics lladres i fastigosos que dirigiran les vostres vides, com sempre. La única diferència serà que estos polítics estaràn a Barcelona, en lloc de a Madrid.
De il·lusió també es viu. La il·lusió del nacionalisme. Ni ha molt de burro que encara creu en banderes i xorraes ficticies com si li foren a donar una millor vida. Pobrets meus.
Homenatge als maulets valencians de nació catalana que junt amb el general Basset defensaren la capital de Catalunya fins al darrer alè l'Onze de setembre del 1714
Informació esbiaixada? sí. Discurs sectari? sí. Aleshores, si és com la resta de mitjans, per què m'interessa? Dóna veu als més desvalguts, als sense-poder; això ho valoro. I és útil per a contrastar
De il·lusió també es viu. La il·lusió del nacionalisme. Ni ha molt de burro que encara creu en banderes i xorraes ficticies com si li foren a donar una millor vida. Pobrets meus.