AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Normalment aquestes coses me les prenc molt seriosament, no es vagin a pensar, que una és molt primmirada amb això; però atès que el tema és controvertit i es presta a moltes bromes... abans de que algú se m'avançi amb sorna y guasa, doncs em curaré en salut... (que ja se'n sap que retenir no és bo i com diu la dita... "cosa dolenta, fora del ventre")
D'un temps ençà ens havíem de conformar amb allò que deien Aero-Red i que s'encarregava d'enlairar els nostres "pudorosos" pets i altres qüestions inflamables pròpies de l'ésser humà... Ara però, tanmateix tindrem la Pets-Airways, disposada a enlairar els nostres estimats "pets" i "peluts" en condicions dignes i pel mateix preu pel qual qualsevol companyia els portaria ofegats i mig morts dintre de la bodega de càrrega.
Si, potser em diran que això no és prioritari, que n'hi ha coses millors a fer, que on s'ha vist que els "bitxos" viatgin en primera (o en turista), que si la fam al món és més important... que si, que tindran raó, però...
La
realitat (una de tantes) és que 5.000 gossos i gats resulten
innecessàriament i cruelment ferits (i en molts casos desapareguts o
morts) cada any, degut a les condicions del transport aeri i la pèssima
gestió aeroportuària, que els condemna sovint a viatjar moltes hores,
sense prou ventilació, i amb una calor que ni els tuaregs la
suportarien...
És prioritari això? Doncs ni ho sé, ni falta que m'importa que
ho sigui o no... És, si més no, cruel, i amb això n'hi ha prou per
denunciar-ho, o com a mínim perquè hi hagi hagut algú que hagi tingut
la meravellosa visió de negoci (perquè segur que a més a més és negoci
i dona calés i llocs de treball) que permeti per fi als nostres pets enlairar-se com déu mana molt més enllà d'Aero-Redes (o xarxes) i altres inhibidors del meteorisme corporal.
Per
ara només funciona als EEUU i -atès les condicions dels aeroports
estatals- no sé jo si val més no importar de moment la idea...
Prou pets i llufes fan ja el Prat i Barajas (per citar-ne alguns) gestionant el transport
aeri humà, com per deixar-los a més a més fletar "animalades" i
"aero-pets-jets"...
En fi, que els meus gossos viatjaran de moment com
sempre: "on the road" i amb mi...
Que aquí els experiments ni amb gasosa...
Que, per prescripció médica, les begudes amb gas no em van be per la retenció d'aires...
Molta
ombra, posar-s'hi on hi hagi una miqueta de fresquet (vamos, que corra
el aire...) molta aigua neta i fresca a la seva disposició, res de
passejades i curses a plena calor (la migdiada és un invent collonut
per tothom!). Ells tots sols buscaran el lloc més fosc, fresc, i
ventilat que hi hagi...
Si no tens més remei que fer-los caminar
amb la calor, vigila que no caminin gaire sobre l'asfalt calent, ja que
les "almhoadillas" (en dieu "coixinetes"?) de les plantes de les potes
es fan mal.
Hi
ha qui els hi talla el pel... però això depèn de la raça del gos, hi
han gossos que tot i els pels abundant, és contraproduent tallar-se'ls,
ja que el pel els aïlla del fred, de la calor, i d'alguns insectes (com
el mosquit flebotomo -mosquita, perdó- causant de la leishmaniosi; i
del mosquit del cuc del cor i la filaria; tots dos causen "estragos" a
l'estiu) Per això si no és molt necessari o la raça ho aconsella
(millor preguntar al veterinari) val més raspatllar-los a fons, treien
la brutícia i els nusos perquè la pell respiri, i no tallar-los el
pel.
En tinc uns quants, i saben prou be tot sols que han de
fer per no passar calor, jo només m'encuido que tingui l'aigüeta
fresca, ombra, i que no facin esforços en les hores de més calor.
josepselva |
dijous, 16 de juliol de 2009 | 16:57h
Tenia la noticia guardada com a material per a un possible post, però s'em has avançat (potser tenim alguna transmissió de pensament). De totes maneres el meu punt de vista es diferent. No tinc cap tendència a confondre l'amor pels animals amb l'amor cap als humans i reservo els meus sentiments de solidaritat per a la meva espècie humana. No desitjo cap mal ni maltracte als "pets", però les magarrufes cap a ells dels humans em semblen confusionàries i fora de lloc, indecenets. Ni he tingut ni tindre mascotes, els animals tenen el seu espai i nosaltres el nostre, no soc partidari de barrejar els sentiments fins a igualar la llàstima cap a un gos bastonejat amb la d'un infant afamat. Segurament els gossos no han de viatjar a la bodega, però tampoc a la cabina, ni gastar-se els diners en peruqueries canines, ni compar-los joguets... ni tenir-ne. Hi ha molts, massa, quitxalla desamparada, abandonada, famolenca i necessitada d'afecte com per posar "pets" davant d'ells. L'afecte per a qui realment el necessita. La nostra societat cada dia fa mes llufa.
Hi ha una manera de tractar els animals i una manera de tractar els humans. I tanmateix n'hi ha animals i animals (cada especie té la seva etiologia) i hi ha humans i humans (cadascú té la seva psicologia). No he posat per damunt la fam d'un nen sobre la d'un animal. Simplement m'he avançat a les crítiques que generalment fa la gent a la qual l'importa tant poc la fam infantil com el maltractament animal i pels quals el recurs de la comparació fàcil i demagògica és l'únic que en tenen. Normalment la gent que ens preocupem pels animals, ja fa molt de temps que també ho fem pels humans i per aquesta societat i per les seves injustícies... I normalment els que no tenen cap sensibilitat cap els animals tampoc la solen tenir pels humans. Ja diuen que el grau de civilització d'una societat es pot mesurar pel tractament que dona als seus animals... No m'agrada la paraula mascota (mascota=objecte), per a mi els animals són animals, éssers vius, amb la seva idiosincràsia i se'ls ha de respectar i vetllar perquè els nostres comportaments no els hi siguin cruels, tot respectant la seva naturalesa. Però tens raó en una cosa, més enllà de procurar el benestar general dels nostres animals (segons la seva etiologia), hi ha coses que son ridícules i esnobs (ja ho son de ridícules pels humans més encara pels animals) Ara, que algú miri de fer alguna cosa per procurar que els animals no arribin morts al seu destí, doncs està prou be. Pel que fa a les xorrades i luxes afegits...ja sabem com són els americans... estrafolaris com ells sols... Ah, i això que dius que m'he avançat, ja ho sento (que jo sàpiga no tinc telepatia, però ves a saber!!! :-p) però no passa res, sempre pots fer el teu post des del teu punt de vista, serà un plaer contrastar reflexions!!! :-p Una salutació.
Potser és una frivolitat. Però tal com van ara, a la bodega, hi ha molts que no arriben a final de viatge. Més val passar-se de delicadesa que de deixadesa.
Ho va dir Alejandro de Humboldt: El grau de civilització d'un poble és mesura pel tractament que dona als seus animals. I tanmateix ho va dir Gandhi: La civilització d'un poble és mesura per la forma que tracten els animals.
...i mira com ens tractem els uns als altres. Potser hem avançat molt tècnicament tot i que egipcis, incas, mayas i astecas, ja feien coses sorprenents fa mil·lers d'anys. Però en molts aspectes, som ara encara incivilitzats.
Salut, Belén. Em posaré al dia amb el teu bloc. ;)
...ja tens deures a fer per aquest estiu! :-p Tanmateix jo faré un re-lectura acurada dels teus apunts, que no vull que em suspenguis a final de curs! De moment ja t'he enllaçat per tenir-te a mà. :-p
Salut i bon estiu! Pd, ja ens agradaria a nosaltres de vegades ser com els animals... para muestra un botón: aquí et deixo un video impresionant que pots veure a través de Lo bloc de la piga... Impressionant, i trist alhora.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Molta
ombra, posar-s'hi on hi hagi una miqueta de fresquet (vamos, que corra
el aire...) molta aigua neta i fresca a la seva disposició, res de
passejades i curses a plena calor (la migdiada és un invent collonut
per tothom!). Ells tots sols buscaran el lloc més fosc, fresc, i
ventilat que hi hagi...
Si no tens més remei que fer-los caminar
amb la calor, vigila que no caminin gaire sobre l'asfalt calent, ja que
les "almhoadillas" (en dieu "coixinetes"?) de les plantes de les potes
es fan mal.
Hi
ha qui els hi talla el pel... però això depèn de la raça del gos, hi
han gossos que tot i els pels abundant, és contraproduent tallar-se'ls,
ja que el pel els aïlla del fred, de la calor, i d'alguns insectes (com
el mosquit flebotomo -mosquita, perdó- causant de la leishmaniosi; i
del mosquit del cuc del cor i la filaria; tots dos causen "estragos" a
l'estiu) Per això si no és molt necessari o la raça ho aconsella
(millor preguntar al veterinari) val més raspatllar-los a fons, treien
la brutícia i els nusos perquè la pell respiri, i no tallar-los el
pel.
En tinc uns quants, i saben prou be tot sols que han de
fer per no passar calor, jo només m'encuido que tingui l'aigüeta
fresca, ombra, i que no facin esforços en les hores de més calor.
No tinc cap tendència a confondre l'amor pels animals amb l'amor cap als humans i reservo els meus sentiments de solidaritat per a la meva espècie humana.
No desitjo cap mal ni maltracte als "pets", però les magarrufes cap a ells dels humans em semblen confusionàries i fora de lloc, indecenets. Ni he tingut ni tindre mascotes, els animals tenen el seu espai i nosaltres el nostre, no soc partidari de barrejar els sentiments fins a igualar la llàstima cap a un gos bastonejat amb la d'un infant afamat.
Segurament els gossos no han de viatjar a la bodega, però tampoc a la cabina, ni gastar-se els diners en peruqueries canines, ni compar-los joguets... ni tenir-ne.
Hi ha molts, massa, quitxalla desamparada, abandonada, famolenca i necessitada d'afecte com per posar "pets" davant d'ells. L'afecte per a qui realment el necessita.
La nostra societat cada dia fa mes llufa.
Hi ha una manera de tractar els animals i una manera de tractar els humans. I tanmateix n'hi ha animals i animals (cada especie té la seva etiologia) i hi ha humans i humans (cadascú té la seva psicologia).
No he posat per damunt la fam d'un nen sobre la d'un animal. Simplement m'he avançat a les crítiques que generalment fa la gent a la qual l'importa tant poc la fam infantil com el maltractament animal i pels quals el recurs de la comparació fàcil i demagògica és l'únic que en tenen.
Normalment la gent que ens preocupem pels animals, ja fa molt de temps que també ho fem pels humans i per aquesta societat i per les seves injustícies... I normalment els que no tenen cap sensibilitat cap els animals tampoc la solen tenir pels humans.
Ja diuen que el grau de civilització d'una societat es pot mesurar pel tractament que dona als seus animals...
No m'agrada la paraula mascota (mascota=objecte), per a mi els animals són animals, éssers vius, amb la seva idiosincràsia i se'ls ha de respectar i vetllar perquè els nostres comportaments no els hi siguin cruels, tot respectant la seva naturalesa.
Però tens raó en una cosa, més enllà de procurar el benestar general dels nostres animals (segons la seva etiologia), hi ha coses que son ridícules i esnobs (ja ho son de ridícules pels humans més encara pels animals)
Ara, que algú miri de fer alguna cosa per procurar que els animals no arribin morts al seu destí, doncs està prou be. Pel que fa a les xorrades i luxes afegits...ja sabem com són els americans... estrafolaris com ells sols...
Ah, i això que dius que m'he avançat, ja ho sento (que jo sàpiga no tinc telepatia, però ves a saber!!! :-p) però no passa res, sempre pots fer el teu post des del teu punt de vista, serà un plaer contrastar reflexions!!! :-p
Una salutació.
Completament d'acord.
Salut.
Ho va dir Alejandro de Humboldt: El grau de civilització d'un poble és mesura pel tractament que dona als seus animals. I tanmateix ho va dir Gandhi: La civilització d'un poble és mesura per la forma que tracten els animals.
Salut, Belén. Em posaré al dia amb el teu bloc. ;)
...ja tens deures a fer per aquest estiu! :-p Tanmateix jo faré un re-lectura acurada dels teus apunts, que no vull que em suspenguis a final de curs! De moment ja t'he enllaçat per tenir-te a mà. :-p
Salut i bon estiu!
Pd, ja ens agradaria a nosaltres de vegades ser com els animals... para muestra un botón: aquí et deixo un video impresionant que pots veure a través de Lo bloc de la piga... Impressionant, i trist alhora.