El Conseller Josep Huguet va declarar a ComRàdio que als de Convergència i Unió els hauria de caure la cara de vergonya perquè “a esquenes del Govern de Catalunya un bon dia van anar a Madrid i van pactar la retallada de l'Estatut aprovat pel Parlament ...Això és l'autèntica traïció”. Cal preguntar si s'ha d'aplicar també al Secretari General del PSC i ministre d'Indústria de l'octubre de 2005. Perquè l'endemà mateix de l'aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya, d'esquena al Govern de la Generalitat, va anunciar que els diputats socialistes a Madrid presentarien esmenes a l'Estatut acabat d'aprovar pels diputats socialistes a Barcelona.
Sr. Huguet com cal qualificar l'actuació del Sr. Montilla el 2005 i 2006 respecte a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya? Sr. Huguet com qualificar l'actuació del Sr. Montilla respecte al President de la Generalitat, Pasqual Maragall, que alhora era el President del seu partit?. Sr. Huguet com cal qualificar el suport dels diputats i senadors del PSC a favor del Govern espanyol presentant esmenes a l'Estatut aprovat pels representants del poble català?.
Una darrera pregunta Conseller Huguet: com qualificar la decisió d'ERC de votar com President de la Generalitat el ministre d'Indústria espanyol que va trencar la unitat de les forces catalanes al voltant de l'Estatut?. Un cap de llista que havia tret els pitjors resultats del PSC en eleccions catalanes, perquè una part important dels seus electors tradicionals el va considerar deslleial envers el President Maragall.
Vaig aplicar amb anticipació la seva lògica en una reunió a la secció local d'ERC de Cornellà i vaig assenyalar, en una reunió que creia d'amics, que la decisió d'ERC de fer President de la Generalitat al primer responsable de trencar la unitat catalana al voltant de l'Estatut era traïció. La Comissió Executiva d'aquest partit no va aplicar la lògica qualificadora huguetiana i va denegar la meva sol·licitud de reingrés; un favor que, vist amb el pas del temps, mai els agrairé prou.
Ara ja he superat la fase de la irritació i de les desqualificacions. Tant me fa el nom que millor descriu els fets de Montilla, Mas i Puigcercós, però sé que tots tres mereixen el mateix. Ara només em preocupa com fer avançar la regeneració política del nostre país i iniciar una nova etapa a partir de les eleccions de 2010.
