Dues xicones es troben i una li diu a l'altra: "Oye, tía, ¡vaya par de tetorras!". Són quarts de tres de la tarda, dimecres, al bell mig de la Rambla barcelonina, i la que exclama, grapeja, ostensiblement i goluda, la robusta estructura pectoral de l'altra mossa (...)
La posseïdora de la dita conformació hortofrutícola –que en diria Mestre Vicent Andrés Estellés-, somriu, també, ostensiblement, mentre treu pit ben satisfeta.
No res, una estona agradable, en un dia tòrrid i regalimant, en aquesta Barcelona a vora mar, mentre turistes i ocells piulen i refilen d’allò més; els uns badocs, els altres espectants.
(PD. I servidor que es plany de no tenir, per moments com ara aquest, una càmara fotogràfica i de fer, a estones, d'aquest trist traste cibernètic, un fotoblog-filosòfic, també a estones, com el perpetrat pel company Oriol Lladó. Per cert, i parlant de blocs, us imagineu que no faria amb un d'ells Mestre Joan Fuster?!)
