Dues xicones es troben i una li diu a l'altra: "Oye, tía, ¡vaya par de tetorras!". Són quarts de tres de la tarda, dimecres, al bell mig de la Rambla barcelonina, i la que exclama, grapeja, ostensiblement i goluda, la robusta estructura pectoral de l'altra mossa (...)
La posseïdora de la dita conformació hortofrutícola –que en diria Mestre Vicent Andrés Estellés-, somriu, també, ostensiblement, mentre treu pit ben satisfeta.
No res, una estona agradable, en un dia tòrrid i regalimant, en aquesta Barcelona a vora mar, mentre turistes i ocells piulen i refilen d’allò més; els uns badocs, els altres espectants.
