Curiós i paradoxal: entre nosaltres el fem ha estat associat al negoci i a la riquesa. Per exemple, quan algú es comprava alguna cosa nova prompte se li inquiria: «Que has venut el fem?» I els qui bafanegen de butxaca plena és perquè la tenen "femada" de diners. El fem dóna guanys. I antany bones collites. Recordem quan Novetlè era conegut com «el poble de la merda». Mon pare, que era novetlerí d'adopció, se'n devania com si hi fóra natural, i mostrava l'orgull de collir els millors tomatos de la contornada. Però, ai!, era "aquell" fem: fem pur que diríem. Era el fem que dipositàvem en la «gerra de la confitura», elegantíssim eufemisme xativí que ens estalviava haver d'esmentar el vulgar comú. Allí poníem la merda com les gallines els ous, i llavors venien els de Novetlè a buidar-nos-les per enriquir els seus bancals.
Avui el fem ja no enriqueix la nostra terra; ben al contrari, la malmet, l'enverina. Enverina la terra i l'aigua i l'aire. I la política i la convivència entre pobles. Però continua sent un bon negoci. Però no per al llaurador, avui espècie extingida. És un bon negoci per als qui gestionen el fem, grans empreses sense escrúpols, i per als polítics que estan al seu servei.
A Llanera volen fer un abocador de repica'm el colze: un macroabocador! Han decidit fer-lo a la Costera perquè vora Gandia, on estiuegen milers de madrilenys, no volen tindre pudor, ni mosques, ni rates... Uns es menjaran les molletes i altres rosegarem els ossets. A la manifestació de dissabte, la gent cridava «Ací, a Xàtiva, també farà pudor!». Algú s'atreveix a aventurar quin serà el futur de la Fira de Xàtiva quan faran l'abocador? Fira de Xàtiva: calor i pudor. Només hi vindran les mosques.
En l'intent de mostrar les bondats del macroabocador, FCC, una de les empreses implicades, s'ha emportat un grup d'elegits, entre els quals l'alcalde de Llanera, a visitar-ne un de Vitòria-Gasteiz i un altre de Montcada i Reixac. Si que se n'han anat lluny! Però els qui voldreu saber realment com serà el de Llanera, no caldrà que corregueu tant de tros. N´hi ha prou que us acosteu a Montortal. Allà no hi ha cap abocador. L'abocador és a Guadassuar. Però la pudor comença a "sentir-se" allí. Podeu calcular quines llargues distàncies que corre. També podeu acostar-vos a l'abocador de la Llosa de Ranes. Allí no trobareu cap bosc, ni real ni virtual, que li tape les vergonyes. Potser perquè allí ja no s'hi pot plantar res.
Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV.
Avui el fem ja no enriqueix la nostra terra; ben al contrari, la malmet, l'enverina. Enverina la terra i l'aigua i l'aire. I la política i la convivència entre pobles. Però continua sent un bon negoci. Però no per al llaurador, avui espècie extingida. És un bon negoci per als qui gestionen el fem, grans empreses sense escrúpols, i per als polítics que estan al seu servei.
A Llanera volen fer un abocador de repica'm el colze: un macroabocador! Han decidit fer-lo a la Costera perquè vora Gandia, on estiuegen milers de madrilenys, no volen tindre pudor, ni mosques, ni rates... Uns es menjaran les molletes i altres rosegarem els ossets. A la manifestació de dissabte, la gent cridava «Ací, a Xàtiva, també farà pudor!». Algú s'atreveix a aventurar quin serà el futur de la Fira de Xàtiva quan faran l'abocador? Fira de Xàtiva: calor i pudor. Només hi vindran les mosques.
En l'intent de mostrar les bondats del macroabocador, FCC, una de les empreses implicades, s'ha emportat un grup d'elegits, entre els quals l'alcalde de Llanera, a visitar-ne un de Vitòria-Gasteiz i un altre de Montcada i Reixac. Si que se n'han anat lluny! Però els qui voldreu saber realment com serà el de Llanera, no caldrà que corregueu tant de tros. N´hi ha prou que us acosteu a Montortal. Allà no hi ha cap abocador. L'abocador és a Guadassuar. Però la pudor comença a "sentir-se" allí. Podeu calcular quines llargues distàncies que corre. També podeu acostar-vos a l'abocador de la Llosa de Ranes. Allí no trobareu cap bosc, ni real ni virtual, que li tape les vergonyes. Potser perquè allí ja no s'hi pot plantar res.
Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV.
