Fa fins i tot mandra, però llegint el que els diaris publiquen sobre el nou finançament de Catalunya val la pena dedicar-hi quatre ratlles.
Fent una metàfora que avui m'explicava en Jordi Turull, diputat de Convergència al Parlament, la cosa és com la d'haver comprat un cotxe d'una determinada marca, prestacions, garanties i termini d'entrega, i conformar-se amb un altre cotxe, diferent, i entregat fora de termini i sense garantia de taller en cas de necessitat.
Amb l'Estatut, que és una llei orgànica aprovada al Congrés dels Diputats i refrendada pel poble de Catalunya, vàrem fixar un model de finançament clar i uns nous paràmetres que pretenien superar la política del peix al cove que tant s'havia criticat al President Pujol.
En matèria de finançament, vàrem comprar un cotxe diésel, potent, segur, amb garantia. Quan l'hem anat a recollir, ens n'han donat un altre, sense garantia i més tard del que havíem pactat. Això és el que ha passat.
Que no podia ser d'altra manera? Que ja se sap que a Madrid cal pactar-hi? Coi...això ja ho sabíem i per això ens vàrem embrancar amb l'Estatut. O no?
Del "fatal" pacte del Majestic en va quedar una xifra...el 2004 Catalunya rebria 3.700M€. I així va ser. Ara, amb una nova eina i després de mesos i mesos de cansament mediàtic i negociacions a totes bandes, en tindrem 3.855 si s'acompleixen previsions i un any més tard del que la llei de l'Estatut confirma. Si a la xifra hi afegim el percentatge, la qüestió encara s'aclareix més, perquè la xifra del 2004 es calculava sobre un pressupost català de 10.920M€, i la del 2012 ho fa sobre 21.400M€ del pressupost d'avui. I tot això no és invenció, sinó dades del propi departament d'Economia.
D'altra banda, i parlant de terminis, se suposa que la llei és igual per a tothom i, de la mateixa manera que no ens deixarien pagar la renda fora de termini, o liquidar l'IVA més tard del que toca, no s'entén que es pugui retornar amb retard el que els catalans ja han pagat a l'avançada. Perquè aquesta és l'altra. Aquí no ens donaran res, sinó que ens retornaran, si tot va bé, 3.855M€ dels més de 5.000M€ que els catalans ja hem pagat.
Ara, preguem en el desert, nadem a contracorrent, i la situació s'assembla i molt a quan CiU va votar No a la Llei de la dependència. Aleshores, dèiem que no hi havia diners i que s'atacaven competències catalanes. I els mateixos que ara defensen aquest acord, ens deien que érem de dretes i que no volíem estendre l'Estat del Benestar. A la fi, però, tot s'ha posat al seu lloc, sobretot per la paciència de milers de famílies catalanes que han sabut a la pròpia pell que tot allò era un bluff.
Aquest finançament és un pas endavant, petit. Però incompleix l'Estatut. No cal picar-s'hi el pit, però tampoc sembla raonable sortir-lo a defensar com si fos la pedra filosofal o la bota de Sant Ferriol.
Quan parlem del finançament i de l'estatutet, és millor que no traguem pit cap de nosaltres.
No faré cap defensa de les posicions de la directiva del meu partit en aquest tema, tot i que estic d'acord en que és gràcies a la nostra posició i fermesa que s'ha aconseguit el millor que es podia aconseguir amb l'estatutet a la mà. No estic d'acord, però, en que això es vengui com un èxit perquè no deixa de ser les escorrialles d'allò que és nostre, i això sempre és de lamentar i no motiu de satisfacció. La realitat és que tenim les lleis que tenim i un estatutet ribotat que dóna el joc que dóna. De pena!
Ara bé, no em vingueu des de CiU a explicar-nos sopars de duro després d'haver actuat com vareu actuar en pactar la retallada de l'estatut que havíeu votat al Parlament. Ferran, als números sempre se'ls pot fer la lectura que es vulgui i, segons com es mirin, segons com es facin els càlculs, segons quines bases en prenguin per fer-los, segons els paràmetres i un llarg etcètera de condicionants, hom pot fer-nos creure que son gall o gallina. I el més collonut del cas és que tots tindrem raó.
Ara bé, hi ha coses que són més clares, sobretot si es poden comparar des d'una mateixa lectura. Només cal repassar què deia l'estatut votat al Parlament en matèria de finançament i que ha acabat dient finalment després del vostre pacte amb el PSOE. És fàcil fer-ho i sobren més comentaris.
Pel què fa a la meva opinió, ja la coneixes. Segueixo pensant que ni estatut, ni estatutet, ni finançament ni concert econòmic, no orgues ni gats. Independència...i els calés a la butxaca.
Salut!
quina diferència oi, de maneres de fer?
per cert, si l'estatutet és tant dolent, com és que doneu suport a un finançament que s'acosta però no arriba al que allà es plantejava, i que vulnera un 50% del seu articulat concret?
salut amic.