Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
poesia |
dimarts, 14 de juliol de 2009 | 08:53h
Avui és un dia especialment important per a mi, ja que presentarem l'Antologia poètica Lletres de casa a la casa Amatller de Barcelona. Serà a partir de les 9 de la nit en aquest emblemàtic espai barceloní. He estat el coordinador d'aquesta antologia d'autors de les comarques centrals dels Països Catalans, que ha comptat amb la participació de poetes d'alt nivell com Albert Roig (Tortosa), Joan-Elies Adell (Vinaròs), Manel Pérez Bonfill (Tortosa), Marià Lleixà (Mas de Barberans), Cinta Mulet (Horta de Sant Joan), Juli Micolau (La Freixneda), Marià López Lacasa (Mequinensa), Hèctor B. Moret (Mequinensa), Josep Igual (Benicarló), Rafel Haro (Amposta). També he redactat un pròleg per fer cinc cèntims de l'activitat literària del nostre territori. Ha estat editat per March Editors de El Vendrell (Baix Penedès) a instàncies de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya). Una nova iniciativa excel·lent de l'amic Octavi Serret, incansable agent cultural matarranyenc. Els poemes seleccionats estan inclosos dintre del Serret Blog, la qual cosa suposa un fet ben novedós quant a l'edició d'un llibre. És el meu segon acte literari a Barcelona, després del que celebràrem el juny 2007 en motiu del centenari del naixement de l'intel·lectual jesusenc Joan Cid i Mulet a la seu de l'Ateneu barcelonès. M'encanta exportar la literatura ebrenca, amb la qual cosa em satisfà moltíssim l'acte d'avui en què també homenatjarem el poeta matarranyenc Desideri Lombarte, un dels meus herois literaris. De ben segur que serà una jornada carregada d'emocions que ens permetrà dignificar la nostra llengua i la nostra literatura des de la capital dels Països Catalans. Quant a l'antologia, ens complau el fet que hem aconseguit aplegar els millors poetes de les nostres comarques. També hem donat cabuda a veus poètiques més noves de notable interès. Òbviament, hem trencat fronteres regionals incorporant veus del Maestrat, del Matarranya i de l 'Ebre, el meu veritable àmbit d'estudi. La darrera antologia que s'havia publicat sobre els nostres autors era Terres d'Aigua (Cossetània, 2002) en ple període de lluita contra l'espoliador PHN d'Aznar. Esperem que Lletres de casa tingui una bona rebuda entre els amants de la poesia i esdevingui un important referent literari de les nostres terres.
Albert Guiu| Adreça electrònica |
dimarts, 14 de juliol de 2009 | 16:53h
Penso que nominalitzes massa, que dnes protagonisme a antologies a uns noms més que a uns altres, no dubto que ho mereixin, con no dubto que tu mereixis fr l'antologia, però tampoc dubto que no ho mereixis, hem caigut tots pleats en una endogàmia digna d'una pel.lícula difícil de definir, a mi no m'agrada sortir a la foto massa, una mica sí, per massa n, penso que tant en pesentacions d'antologies com en formacions degrupuscles és important el especte per a tothom, jo que mai faig bandera dels meus premis perquè é ridícul, em veig obligat pel silenciament reiterat del meu nom en aquesta antoloia a dir-te que en tinc més d'un centenar, el Martí i Pol i el Marià Manent per exemple entre unnorantena més. No sé per quins set sous anomenes semre als mateixos que no dubto que siguin els millors, però pel sol fet d'estar-hi també m'auries d'anomenar a mi, és hora de dir que n'estic fart d'estar fart, que ja n'hi ha prou d'endogàmia regalada, de protagonismes de pa dur al calaixó, de obviar gent que sense crits i picant molta pedra ha fet més que molt que ajunten paraules com qui ajunta cartes o mata mosques, fins aquí arribo, sense pretndre humilia humilies en escrei i tal vegada ja és hora de què convertim la literatura en lo qué, i no a nosaltres en lo que voldíem ser, em sembla que tot plegat demana una jusícia que sols podríem trobar en un diàleg i vist com funciones i retractant-me e molts mots que he emprat, aquest òbviament no seria amistós. Brindo per les persones que no has anomenat i que surten també a l'antologia.
Albert, No entenc absolutament res d'aquest comentari. L'Octavi em va demanar que m'encarregués de l'antologia perquè habitualment organitzo activitats de difusió de la literatura ebrenca, no només de producció personal meua. A l'apunt no va sortir el teu nom perquè ho vaig fer de memòria, sense consultar res, i senzillament se'm va passar per alt. Sempre he reivindicat la teua obra, fins al punt que ahir, a la presentació a Barcelona, vaig nomenar-te i vaig parlar en públic, davant d'Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) del teu poemari De la mà de la meua filla com el millor d'un autor ebrenc de l'entrada del segle XXI. Pots preguntar-ho a M. Josep Margalef i a Cinta Mulet, allí presents. De fet, havia redactat tres apunts, si no recordo malament, de la teua obra. Em dol moltíssim el que has escrit, perquè personalment sóc dels pocs que em dedico a reivindicar l'obra de la resta d'autors ebrencs. Un oblit a un apunt no mereixia aquesta reacció. Quant a endogàmia... em molesta que ho diguis perquè em moc per difondre la nostra literatura en moltes poblacions de la comarca. Vaig posar el títol a l'apunt del meu segon acte a Barcelona, perquè és un diari personal on line on parlo de les meues activitats, no per res més. Crec molt injusta la teua reacció, la qual cosa m'ha decebut moltíssim.
Persones com tu n'hi ha poques Emigdi, i sense dubte ets probablement qui més es dedica a difondre i enaltir la literatura i els autors i autores ebrencs, de forma generosa i sense desmai.
Albert, no agafis el rave per les fulles, estic segur que si reflexiones t'adonaràs que has jutjat malament l'Emigdi.
jo no destacaré mai com a escriptor de ficció, però m'encanta igualment fer tasques de difusió dels autors ebrencs, escriure crítiques, compilar reculls. És una passió que la setmana que ve podré veure complerta amb el curs d'estiu o com fem amb la fira literària de Jesús. salut
Albert, nova mostra de la injustícia del que dius al comentari. Dilluns comença el curs de Literatura ebrenca actual, que coordino personalment de la URV-UETE. Parlem de poetes actuals, i tinc preparada la lectura de poemes teus. que injust has estat!!!
No sé per quins set sous anomenes semre als mateixos que no dubto que siguin els millors, però pel sol fet d'estar-hi també m'auries d'anomenar a mi, és hora de dir que n'estic fart d'estar fart, que ja n'hi ha prou d'endogàmia regalada, de protagonismes de pa dur al calaixó, de obviar gent que sense crits i picant molta pedra ha fet més que molt que ajunten paraules com qui ajunta cartes o mata mosques, fins aquí arribo, sense pretndre humilia humilies en escrei i tal vegada ja és hora de què convertim la literatura en lo qué, i no a nosaltres en lo que voldíem ser, em sembla que tot plegat demana una jusícia que sols podríem trobar en un diàleg i vist com funciones i retractant-me e molts mots que he emprat, aquest òbviament no seria amistós.
Brindo per les persones que no has anomenat i que surten també a l'antologia.
No entenc absolutament res d'aquest comentari. L'Octavi em va demanar que m'encarregués de l'antologia perquè habitualment organitzo activitats de difusió de la literatura ebrenca, no només de producció personal meua. A l'apunt no va sortir el teu nom perquè ho vaig fer de memòria, sense consultar res, i senzillament se'm va passar per alt. Sempre he reivindicat la teua obra, fins al punt que ahir, a la presentació a Barcelona, vaig nomenar-te i vaig parlar en públic, davant d'Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) del teu poemari De la mà de la meua filla com el millor d'un autor ebrenc de l'entrada del segle XXI. Pots preguntar-ho a M. Josep Margalef i a Cinta Mulet, allí presents. De fet, havia redactat tres apunts, si no recordo malament, de la teua obra. Em dol moltíssim el que has escrit, perquè personalment sóc dels pocs que em dedico a reivindicar l'obra de la resta d'autors ebrencs. Un oblit a un apunt no mereixia aquesta reacció.
Quant a endogàmia... em molesta que ho diguis perquè em moc per difondre la nostra literatura en moltes poblacions de la comarca. Vaig posar el títol a l'apunt del meu segon acte a Barcelona, perquè és un diari personal on line on parlo de les meues activitats, no per res més.
Crec molt injusta la teua reacció, la qual cosa m'ha decebut moltíssim.
Albert, no agafis el rave per les fulles, estic segur que si reflexiones t'adonaràs que has jutjat malament l'Emigdi.
salut