Trucada nocturna del doctor R. estranyat del meu silenci sobre l'acord de finançament que aquests dies acapara tota l'actualitat del país.
Li responc que jo sóc de lletres, que en aquest afer em sembla detectar notables dosis d'intoxicació per totes bandes i que, per tant, em sento incapaç ara com ara de destriar el gra de la palla.
De tota manera li dic que tot plegat m'ha semblat una comèdia amb el guió perfectament estructurat des de fa temps per tots els actors i que, posats a reconèixer mèrits, crec que el corró mediàtic justificatiu del tripartit és molt més eficaç que l'argumentari de CiU. Per molta raó que tinguin -que la tenen- despatxar la cosa amb el concepte "il·legal" pot ser eficaç quan d'aquí a uns anys es consultin les hemeroteques però és letal de cara a obtenir la complicitat del personal. És a dir, els vots. (n'hi ha més)
"Però tu què en penses?", m'apreta el doctor.
Li responc que, per definició, tanta alegria per part dels qui ens manen aquí combinada amb tanta satisfacció de l'"amigo ZetaPé" em provoca anticossos.
Ja fa molt de temps que opino que qualsevol cosa relacionada amb nosaltres que deixi satisfets els espanyols és segur que porta dintre seu alguna trampa que tard o d'hora ens acabarà explotant als morros.
I tant de bo que aquesta vegada la meva teoria falli, doctor.
