Aquestes són les paraules que resumeixen l'estat general de la majoria dels catalans davant l'acord del nou finançament, a pesar de la foto d'unitat i xerinola continguda que han volgut donar els consellers Saura, Castells (el llavi se li movia insistenment, senyal dolenta) i Huguet.
Segurament que aquest és el millor acord aconseguit mai amb el govern central, però, és aquest el acord que s'havía d'aconseguir segons l'Estatut que va aprovar en referèndum el poble català? No.
Des d'ahir el vespre tots els mitjans de comunicació, addictes al govern, s'encarreguen de vendre el pacte com la panacea a tos els mals del nostre país. El pacte no deu ser tan bo, com tampoc ho era la Llei de Dependència, quan en totes les enquestes, en els formats digitals, dels diaris de més difusió a Catalunya surt com a guanyador el no, així com una majoria aclaparadora d'opinions dels lectors.
És bo un acord que incompleix més del 50% dels articles, referents a finançament, d'una Llei Orgànica com l'Estatut de Catalunya? No és bo, però facilita, i molt, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Si el nostre govern renuncia a defensar-lo, perquè ho hauran de fer els altres?
Eixugarà aquest nou model de finançament el dèficit fiscal del nostre país? No. Si el dèficit fiscal de Catalunya, l'any 2005, era de 16.735M i el dèficit de la Generalitat de l'any 2008 va arribar a 4.862M, què aconseguirem eixugar amb 3.800M o menys, segons la ministra Salgado no es poden donar xifres tot són previsions, d'aquí 3 anys? De tots els diners que paguem, en impostos, els catalans només un 25% retornaran a Catalunya, la resta anirà fora de Catalunya.
Incredulitat, decepció i desencís per les actituds i voluntats (mai expliquades, però conegudes per tothom) del nostre govern, que una vegada més han pres una decisió, en clau interna de partit no de país, que facilita, al seu parer, la consolidació en el poder i la progressiva i constant harmonització de Catalunya en una província més d'Espanya..
D'aquí a 4 o 5 leg islatures ja t indreu tem p s per explicar clara ment què proposeu realment . Paci èn cia
Bé és la mateixa cara que se'm va quedar a mi aquell matí del 20 de gener de 2006 quan em vaig llevar. Ja hi estic acostumat, continuarem lluitant.