Molts cops he escrit en aquest mateix bloc el Tribunal Constitucional retallaria l'Estatut i això equivaldria al final de la via autonomista, però després de les declaracions del ministre Caamaño -dient que al seu criteri la llei orgànica estatutària és plenament constitucional- i veient les reaccions al pacte del finançament intueixo un altre escenari.
L'Estatut del 2006 no cal ni declarar-lo inconstitucional per consolidar encara més la sujecció de Catalunya a l'ordre estatal espanyol, de fet no el respecta ni el govern espanyol, ni el govern català i ningú es mobilitzarà per defensar-lo si és retallat. Des del punt de vista espanyol la millor estratègia seria fer una sentència interpretativa que davalués encara més els pocs aspectes novedosos de l'Estatut -vegueries i drets lingüístics dels catalanoparlants- sense arribar a l'anul·lació massiva de preceptes i a deixar-lo inservible. Amb un pronunciament així estarien d'acord tots els partits que el van votar favorablement i també Esquerra, incorporada al bloc estatutari per la via de fet. Com que no hi ha cap pla B operatiu a curt termini, el nou front català d'ordre imperarà de forma aplastant en els propers. Dic aplastant perquè l'única alternativa és la independència i després de tancar la carpeta catalana del finançament i l'estatut, el següent pas serà liquidar la minoria dissident: els independentistes.
Els propers anys seran duríssims pels que ens mantenim en la no acceptació de la dominació estatal, no tenim altra opció que la de resistir i construir un bloc polític i social per l'estat propi.
Salutacions.
Albert Cortés.
cada euro addicional que recapti una comunitat, el 0,75 serà distribuït
entre totes les comunitats", ja m'he imaginat un ministre espanyol dient que amb la nova llei "tots els espanyols podran decidir en quina llengua estudiaran els seus fills". De fet, ja fa anys que ho estan preparant, i qui es podrà oposar a una premisa com aquesta? (La senyora Esperanza Aguirre ja ens va ensenyar les dents quan va deixar anar allò de l'escola catalana a Madrid). Després ja només es tractarà de crear un model lingüístic similar al de Navarra, i anar retallant territori. El següent pas ja serà la privatització de l'ensenyament en llengua vernàcula.
Tal com ho veig jo, ara que ja han resolt el tema econòmic, es centraran en retallar aspectes identitaris que buidin de qualsevol contingut nacional o lingüísitc l'Estatut. Ara començarem l'etapa de la "Comunidad catalana".
Gràcies ERC per haver culminat la LOAPA. Al final, aquells que van muntar el 23-F, s'han sortit amb la seva.
També apareix una altra actitud: obtenir profit de la tensió. Per exemple, el suport a Franco de gran part de les èlits econòmiques i polítiques catalanes un cop assumida la desfeta de la guerra civil.
És a dir, som una espècie de coitus interruptus de la història i anem molt calents, però quan arriba l'hora de la veritat, ja no concretem. Sociològicament, crec que els obstacles ja són insalvables. Per exemple, la nova immigració, el desinterès social per la qüestió, la potència econòmica de Madrid (la xarxa AVE converteix Espanya en una enorme àrea metropolitana madrilenya durant força anys), la decadència social del català...