loburinot |
dilluns, 13 de juliol de 2009 | 12:34h
Estava més clar que l'aigua que els partits del govern acabarien acceptan el finançament que proposés el govern espanyol, però encara és més clar que qualsevol proposta espanyola en matèria de finançament és totalment insuficient i una presa de pèl. Ens faran creure que l'acord és el millor possible per Catalunya, ens maquillaran les xifres com voldran perquè la majoria de nosaltres no entenem de xifres, ens vendran una moto espectacular per seguir units en el govern i no haver d'arribar a les vacances d'estiu dividits, però en el fons serà tot una puta mentida.
Ara bé, també és cert, que amb la classe política que tenim, tart o d'hora s'havia de claudicar. Els espanyols tenien la paella pel màneg i no els hi calia cap pressa per signar un acord; ells els tenen tots els diners (els nostres i els seus) i no els cal còrrer; a nosaltres, els catalans, els temps se'ns estava acabant i la caixa buidant; els nostres polítics podrien viure uns quants dies amb un got d'aigua però quan els hi arriba la sed de veritat s'abaixent els pantalons i s'acaben bebent fins hi tot els propis pixats! (els convergents, que ara tant s'hi oposen, inclosos perquè, arribat el moment, haurien fet exactament el mateix com ho varen fer en el passat)
És dur i trist lluitar quan no tens res, però més trist és renunciar a la pròpia dignitat per acabar acceptant les engrunes d'aquells que sempre ens han menyspreat, i pretendre, a sobre, fer creure als teus que ha sigut la millor opció possible.
Són mals temps per al patriotes catalans, però no val a rendir-se. Avui ens han tornat a vèncer, ens tornaran a humiliar, però algun dia serem nosaltres els qui cantaran victòria i llavors oblidarem aquest periode tant trist de la nostra història.
Ara bé, també és cert, que amb la classe política que tenim, tart o d'hora s'havia de claudicar. Els espanyols tenien la paella pel màneg i no els hi calia cap pressa per signar un acord; ells els tenen tots els diners (els nostres i els seus) i no els cal còrrer; a nosaltres, els catalans, els temps se'ns estava acabant i la caixa buidant; els nostres polítics podrien viure uns quants dies amb un got d'aigua però quan els hi arriba la sed de veritat s'abaixent els pantalons i s'acaben bebent fins hi tot els propis pixats! (els convergents, que ara tant s'hi oposen, inclosos perquè, arribat el moment, haurien fet exactament el mateix com ho varen fer en el passat)
És dur i trist lluitar quan no tens res, però més trist és renunciar a la pròpia dignitat per acabar acceptant les engrunes d'aquells que sempre ens han menyspreat, i pretendre, a sobre, fer creure als teus que ha sigut la millor opció possible.
Són mals temps per al patriotes catalans, però no val a rendir-se. Avui ens han tornat a vèncer, ens tornaran a humiliar, però algun dia serem nosaltres els qui cantaran victòria i llavors oblidarem aquest periode tant trist de la nostra història.
