En un episodi de la sèrie britànica “Si, Primer Ministre”, el protagonista pregunta al seu assessor d'imatge quin decorat és el més convenient per una al·locució televisiva que ha de fer. El tècnic respon: “si ha d'anunciar canvis revolucionaris cal posar un fons de biblioteca clàssic que inspiri confiança; si no ha de comunicar cap novetat, aleshores cal envoltar-se d'un ambient psicodèlic que aparenti innovació”.
El Govern de la Generalitat i els tres partits (PSC, ERC i ICV) que li donen suport han seguit fil per randa les recomanacions de l'assessor d'imatge de la sèrie de la BBC. Han optat per llançar una fabulosa operació de màrqueting polític amb megaespectaculars xifres per vendre l'acord de finançament amb el Govern espanyol.Han posat un gran escenari per vendre fum.
Han començat triant uns dies i unes hores, dissabte i diumenge, fora de l'horari de treball habitual, per donar la sensació de esgotadores jornades de negociació, esprints de darrera hora, nervis, grans tensions, perills de trencament. Però les cares dels protagonistes a la televisió traspuaven una tranquil·litat, una absència de dramatisme que evidenciava que tot era postís i pactat.
Després la presentació de les xifres. Han estat exposades sense cap mena de justificació, tretes com un prestidigitador treu un conill del seu barret de copa. Sempre insistint en la de 3.800 milions i l'aportació estatal de 11.000 milions per part de l'Estat el quart any.
Però si ens hi fixem, ens adonarem que les xifres les han donades els partits, en especial el president d'Esquerra, Joan Puigcercós. O el vicesecretari del PSC-PSOE Iceta. Però el President de la Generalitat en la seva al·locució a mitja tarda del diumenge no ha donat cap xifra, ni ha admès cap pregunta per part dels periodistes. El conseller Antoni Castells que ha portat tota la negociació no ha fet declaracions.
Fins aquí la gran operació de màrqueting del tripartit: només eslògans, frases fetes, tot faramalla psicodèlica. Però de moment no han presentat cap document clar, transparent i concloent. No es pot comprovar si el model compleix l'Estatut ni si les xifres es basen en càlculs raonables, per exemple sobre l'evolució de l'economia. No han admès preguntes dels periodistes. Sense aquesta informació és prematur pronunciar-se.
El govern espanyol ha estat més seriós. La vicepresidenta del Govern Espanyol Elena Salgado ha comparegut el matí del diumenge i no ha donat cap mena de xifra. El model que ha explicat ha estat el mateix que havia presentat l'anterior vicepresident Solbes. En canvi, a diferència del President de la Generalitat, si que ha acceptat preguntes dels periodistes. En resposta a una d'aquestes ha dit la frase més significativa del dia: “no seré jo la que desmenteixi les xifres que cada autonomia i cada partit pugui haver calculat que proporciona el model”.
No ha donat xifres perquè d'aquí molt poques setmanes haurà de fixar la quantia de 2009 en una ampliació de l'actual pressupost. I a la tardor haurà de presentar els pressupostos de 2010, el segon any de vigència de l'acord. I a la tardor de l'any vinent fixarà la xifra del 2011. Aquestes tres xifres, dels tres anys que marca l'Estatut, seran conegudes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. El Sr. Puigcercós hi hauria d'haver pensat.
També el Govern de la Generalitat haurà de comprovar les xifres aquest 2009: anul·larà les retallades de pressupost que va dictar fa unes setmanes?, continuarà retallant plantilles i dedicacions a l'ensenyament i a sanitat?. Es notarà a la pràctica el megaespectacular acord de finançament abans de les eleccions de 2010?. A la vida real el màrqueting polític no serveix de res, torna com un boomerang en forma de descrèdit.
