Quin plaer trescar pel Montseny un dissabte d'estiu, quan els núvols baixos aturen l'embat del sol i transformen la fageda en aquell escenari boirós, eteri, on les ànimes de la terra es manifesten a cada revolt, per entre els boixos, des de les soques, sobre les fulles caigudes. El Turó de l'Home amaga la seva vergonya rere el tel d'humitat i amb prou feines s'intueix la grapa dels homes d'avui, aclaparada per les traces netes, sòlides, dels homes d'ahir, traces vives que s'imposen cada cop que els boscos es desvetllen del malson. Sempre revifa tornar al Montseny i pujar als cims, i davallar-los, entre la boira, amb bona companyia...(Foto: el Turó de l'Home, des de la Fageda Gran. Jordi Lon)
Mazoni, Perduts en la boira (Esgarrapada, 2006)
