Sé que vaig
endarrerit. Volia parlar de l’Assemblea d’ICV de Barcelona dissabte passat, però
va com va.
Va ser una
Assemblea amb un punt estrany, perquè no s’hi plantejava cap canvi de fons, ni
organitzativamet, ni políticament. Qui va voler va poder reflexionar sobre la
política municipal i sobre el paper que juguem a Barcelona. En Quim Mestre va
revalidar la presidència del partit (86% dels vots) i en Ricard Gomà es va
consolidar, una mica més, en el lideratge del grup municipal, amb una
intervenció que em va agradar, en el fons (no calia, si no!) i en la forma
(cada cop domina més l’escenari). També val la pena tenir en compte aportacions
de diferents agrupacions de districte.
Però no sé si vam sortir-ne més reforçats o tal com hi vam entrar (acomplert el tràmit, tornem-hi que no ha estat res). No tinc la sensació d’haver-ne sortit amb idees clares per encarar les pròximes eleccions en els temps de desafecció que corren. Ni, molt menys encara, d’haver fet res per obrir les finestres i ventilar l’organització.
segueix
Algunes esmenes
als bons documents que hem aprovat sembla que van en la línia de buscar noves
formes de participació en el treball polític, però ens cal d’aprofundir-hi amb
urgència.
La nova
Executiva de Barcelona (90% dels vots) està formada per 54 persones. Massa gent,
per a mi, com perquè s’hi pugui generar debat i propostes en condicions. Clar que
també depèn dels que hi som... I al Secretariat (86% dels vots) hi ha les 21
persones que ja el constituïen des d’un any abans de l’Assemblea. La veritat, tot i que m'hauria agradat més renovat, m'hi esperava algun canvi, ni que fos estètic.
Potser el
punt estrany és la sensació de calma quan, com en tota obra humana, és
impossible que tot ho estiguem fent bé... Deuen ser coses meves.
