Ens feia especial il·lusió viatjar fins a la part més septentrional dels Països Catalans per parlar del nostre entorn, del País Valencià, convidats per l'associació cultural Aire Nou. No teníem la sort de conéixer la Catalunya del Nord en primera persona, la qual cosa va convertir el cap de setmana en una amanida d'experiències i sensacions que ens han quallat fins al moll dels ossos. Malgrat la distància (533 quilòmetres d'autopistes de peatge) i les fronteres imposades, el Nord i el Sud compartim moltes coses; la nostra condició de perifèria fa més complicada la tasca en defensa de la llengua i de la nostra idea de país, però també la dota d'un esperit alegre, festiu, combatiu i descarat.
Pujar fins a Bao per participar en l'Identi'cat era tot un repte. I, a més a més, ho vam fer per enfrontar-nos a la nostra primera presentació doble de llibres. Parlàrem de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i aprofitàrem l'exemple d'aquest grup de música per mostrar als companys de la Catalunya del Nord que hi ha tota una cultura de la rebel·lia al sud dels Països Catalans que aspira a ser alguna cosa més que autonomia farcida de projectes especulatius, grans esdeveniments i polítics corruptes.
També aprofitàrem l'estada per comentar l'aparició d'una altra obra, Ara, País Valencià, on hi col·laborem, que mostra a tota eixa generació de valencians que treballa al marge de les institucions per mantenir viva la llengua, la cultura i el país. Així, aprofitant que l'edició d'enguany de l'Indenti'cat versava sobre el nostre territori, establírem un diàleg fluid amb el públic buscant sinèrgies i debatent sobre el futur.
(Clicka per continuar llegint la crònica de la presentació)
(A la imatge, la taula de la presentació dels llibres i una part del públic)
Acompanyats a la taula per Guillem Fuster, un mestre de Sabadell establert a Bao per ensenyar català a la xarxa d'escoles La Bressola, i davant d'una trentena de persones, el primer que vam deixar clar és que, malgrat travessar una frontera autonòmica i una altra d'estatal, la sensació d'estar al nostre país era més forta que mai. La bona acollida dels nostres anfitrions, l'associació Aire Nou de Bao, el fet indiscutible de parlar una mateixa llengua i la il·lusió de compartir un projecte de futur al marge dels asfixiants aparells estatals francés i espanyol ens va fer sentir, senzillament, com a casa.
A la xerrada, com no podia ser d'altra manera, va sortir el tema de la necessitat de tota nació de comptar amb una perifèria implicada en el projecte i un centre que tinga clar que, sense la resta del país, estarà coix per sempre més. Indubtablement, les situacions i els temps no són els mateixos al Principat que al País Valencià, la Catalunya del Nord o les Illes, però només la força d'un projecte comú ens pot fer surar en la mar fosca i perillosa que és aquest món global i l'Europa dels estats i els mercats malanomenats lliures.
També vam parlar de la importància d'actes com l'Identi'cat per trencar fronteres i agumentar el grau de coneixement entre els diversos territoris dels Països Catalans. Si més no, del gran cap de setmana a Bao, nosaltres ens quedem amb la idea qué tots els qui participàrem -els companys músics d'Agost, els membres del grup Mugroman, els amics d'Algemesí i la seua muixeranga, nosaltres mateixos, etcètera- hem apropat un poc més el País Valencià a les comarques del Rosselló, el Vallespir, Capcir i Conflent mentre que nosaltres ens en tornem amb un tros de l'esperit lluitador i festiu de la Catalunya del Nord al nostre cor i, sobretot, al nostre cervell.
Des d'ací, només ens queda donar les gràcies a les germanes Serra -Marta i Joana-, el Guillem, l'Hervé, l'Helena, l'Albert i tota la resta de companys d'Aire Nou per aquesta experiència. Ens hem tornat amb un grapat d'emocions i d'esperances a la motxilla i, si això és possible, amb un convenciment encara més gran que, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som un poble, un sol poble.
