Malgrat el
dia gris i encapotat que ha fet, l'únic indici de punt de llum l'ha donat el
Tour. I és que mentre el sol romania esgrogueït entre els núvols; tothom, des
del més petit fins al més gran, vestia alguna peça de roba d'aquest groc encès
i nítid, tan comú per aquestes dates en el món del ciclisme. I encara que avui el
protagonisme se l’endugui l'esport practicat amb bicicletes, els vertaders
protagonistes som els peatons que hem estat estoicament aguantant l'espera als
marges de les carreteres, tot pensant-nos que veuríem qui sap què quan en
realitat ha estat una ràfega volàtil, un llampec lluny de l'abast dels nostres
ulls. Perquè tant bon punt han arribat els tres valents que encapçalaven el
primer tram per Catalunya, just després han aparegut en bloc els altres cent setanta
i escaig d'una revolada. I bé, si volem viure la plenitud de la nostra
catalanitat, en el fons, ser un país normal com qualsevol altre, no hem de
desestimar cap mena d'oportunitat per exhibir a tota l'audiència televisiva
d'arreu del planeta que existim i que tenim la voluntat de seguir-ho fent. Per
aquest motiu, hem pedalejat amb ells: hem onejat estelades.
