Davant la previsible pregunta a una entrevista, Karl Sanders, del grup Nile, va dir que no li molestava que la gent descarregués els seus discs per internet. Abans hi havien les cintes de cassette i ara hi ha internet, és així com la música underground ha sobreviscut i s'ha pogut desenvolupar, va dir. Per ell, va afegir, està bé comprar el disc si t'agrada tenir-lo original però, prefereix que per recolzar la banda el públic acudisca als concerts. Més clar, aigua.Doncs bé, fa poc he comprat la re-edició de tot un clàssic de l'escena Death Metal de Finlàndia (i per tant del món). Es tracta del Nesphite del grup Demilich. El disc ha estat desaparegut molts anys a causa de contractes discogràfics absurds i de pèssimes promocions i distribucions. Per fi han pogut treure'l de nou amb la discogràfica madrilenya Xtreem Music i oferir-lo arreu del món. Demilich però, ja no volen jugar al mateix joc. Ara han penjat tot el disc sencer al seu web en format mp3, ogg i flac, a més de les lletres en txt i les cobertes en jpg. Tot i que no especifiquen el tipus de llicència, donen permís per editar el vostre propi CD (tot i que tenint en compte el preu de l'original, tampoc no sé si paga la pena).
El cas és que jo el que he fet ha estat descarregar el CD, escoltar-lo i, un cop he vist que m'agradava (de fet és canella fina!) he decidit de comprar-lo. No se m'acudeix una promoció millor, ni una manera millor d'evitar que aquesta peça de cultura (us agrade o no) caiga en l'oblit. Evidentment, a Beyoncé no li fa cap falta alliberar la seva música però, això no ens hauria de lligar a la resta ni servir d'excusa per uniformitzar-nos (empobrir-nos) culturalment a tothom. Per cert, us recorde que a l'Estat Espanyol encara no és delicte descarregar via P2P. Encara.
+ Demilich
