(La foto l'he extreta d'aquí)
Un obrer i una empresària, una
estudianta i un professor, un de lletres i una de ciències... Pots fer les
agrupacions que vulguis, tan estranyes com calgui, que quan una i altre
decideixin sumar-se sempre esdevenen més de mil, tots els tòpics cauen i totes
les veus murmuren, tot i que mai tan fort com fa el mar avui, camí de la lluna
plena.
”Les quatre i es carrer se posa en marxa, s’estressen
que fan tard les dependentes” i la platja entra per dins de tot el que és obert
i els peus hi caminen amb sandàlies i tot. El sol, sempre a l’hora, arriba i mata
la tendresa que viu en les paraules una a una, una rere l’altra, com en una
alba del segle XIII, com en una cançó de Mayte Martín. Les carícies que no hi
són ballen oblidades en un racó mentre els brossaires, ara que ningú no els
veu, malbaraten la feina dels banyistes i barregen paper, vidre i plàstic en la
mateixa bossa.
I corre el cotxe ràpid i a poc a poc, gasta gasolina
que porta als llocs, canta Feliu i
”I escures una cuina de tres dies i agranes
passadissos de cent metres” abans de tornar a
