Tota mena de sorolls complaents s’havien anat apoderant de l’ambient, a poc a poc però sense pausa. Era tot un espectacle enlairador d'ànimes. El ritme s’accelerava només a batzegades, amb sobtades embranzides puntuals. Sonaven un seguit d’entonacions musicals que es transformaven amb rapidesa inusitada en sons alts i baixos, aguts i greus, depenent de la posició de cadascun dels cossos. Plegats, semblava com si estiguessin component una memorable simfonia, potser en do major. Tots dos amants es mostraven com a mestres virtuosos de la composició i volien deixar testimoni sonor del fet que tenien uns excel·lents coneixements de diferents tipus de cadències. Provocaven mecànicament gemecs d’èxtasi corporal que s’escampaven arreu amb facilitat i aportaven una atmosfera de veritable calidesa.
La Cristina sabia com muntar-s’ho. Era una veritable tigressa que tenia prou fam per devorar tot l’aliment que tenia al davant i no sentir-se mai excessivament plena. L’Albert, quan li plaïa, era el convidat de pedra d’una sessió musical dirigida per una orquestra sumptuosa amb vareta femenina. El toc final masculí va ser un crit d’aquells que fan història. L’Albert havia arribat al màxim de les seues forces. Havia escampat quatre cops el líquid durant més de dos hores d’intens joc corporal. Se sentia completament exhaust. La son el va vèncer amb rapidesa. La nit havia estat tan intensa i agitada que li calia un descans llarg. La Cristina va posar-se a sobre el vestit i no va preocupar-se de recollir la roba interior del terra. No valia la pena, estava totalment estripada. Havia d’agafar el metro abans de les dotze de la nit i no li quedava gaire temps a perdre. Era encara una xiqueta que tenia fixats uns horaris estables d’arribada a la llar familiar. Acabava de complir els divuit anys, i la seua vida estava marcada per dos fets i dos tarannàs distints: era estudiant de professió i especialista amb el seu cos a les hores lliures. I el seu cos era esplèndid. Un altre dels seus mèrits requeia en què no era en absolut una professional remunerada, sinó que el seu professionalisme quedava reflectit en l’alt rendiment dels seus actes.
L’Albert va fer allargar la nit de debò. Varen sonar les dos, les tres i les quatre de la tarda. Res no es movia en el seu llit. L’Antoni va obrir amb tota franquesa la porta del pis. Disposava de les claus des de feia més de dos mesos. Era un habitacle modern, amb dos habitacions espaioses i un bany de somni que servia com a espai d’usos múltiples. Va entrar a la cambra de l’Albert i va besar-lo als llavis tendrament fins a cinc vegades, per després passar-li la mà amb suavitat per tot el cos. Finalment, l’Albert va obrir els ulls amb timidesa. A l’Antoni, que tenia moltes ganes de gresca, no li va ser difícil d’aportar-li un accelerat toc d’escalfor al càlid despertar. Les seues mans varen tornar a transcórrer cada part de l’esportiu cos de l’Albert. Havia estat un nedador espectacular quan era encara un adolescent. Li va agafar la verga ja molt dura i li va fer una sèrie d’exercicis compassats. Va ser una estona curta, tot i que viscuda amb gran intensitat. L’Albert acabava de sortir del món de la son i tornava a sentir-se exhaust. L’Antoni ja havia realitzat la seua funció i va desaparèixer sense dir res. Mai no li apetia entaular conversa després d’haver aconseguit alliberar els instints amb total llibertat.
suposo que és qüestió de gustos
gràcies per participar al bloc i deixar la teua opinió.
salut
salut
Jaumet, estàs ple de complexes i de odi cap al que no coneixes. Em pregunto en quin ambient t'has degut criar per a sortir així...
salut