Tothom mínimament instruït sap que desprès de la desfeta d'Almanssa, el rei d'Espanya, el borbò Felip V vullgue centralitzar l'estat seguint les emprentes del seu avi en França Lluis XIV (el rei sol) intentant soterrar la parla catalana fins i tot en els topònims, questió que sol seguiren i de forma ruboritzadament aclaparadora en el cap i casal del regne de València, i dic sol seguiren perquè en els pobles la parla del poble, la parla de naixença continua siguent la catalana. A Castelló de Xatiba i per haver lluitat a favor de l'arxiduc austrià (Carles), li ficaren a més de la perdüa a ser vila reial, Castellón de Carcagente o siga ens furtaren el topònim i l'ajuntament per la força, topònim aquest que al final es quedà en el de Villanueva de Castellón o siga ens imposaren per la força un topònim.

Fins aquí la realitat de qui va furtar als castelloners el topònim i quines arrels teniem els castelloners de sortida, altres històries són i seran les que parlem del perquè Castelló de la Ribera, i dic seran perquè de la mateixa manera que hem donat el primer article a sobre del topònim donarem el segon i el faré per dignitat, per dignitat a aquells que fonaren el nostre poble. En quan a la fallada del Tribunal Suprem, recordar que hi ha a respectar-la encara que no soc d'acord en ella, ja que lliurement puc pensar i tinc arguments de pes per a fer-ho vore en el transfons maniobres polítiques allunyades totalment de la realitat històrica del nostre poble, o siga de l'assumpte del topònim.

Joan Alfred Climent i Quiles
Castelló de la Ribera