VilaWeb.cat
 
carme.laura | dimecres, 15 de juliol de 2009 | 08:09h

No és prou important, però em desorienta.

Que Pau Gasol és un extraordinari esportista és innegable, com ho és que és català i que mentre jugà a l'equip de bàsquet del Barcelona fou un referent de l'esport català. Ara és un dels millors esportistes del món però no pot categoritzar-se ni com un referent de l'esport català ni com el millor jugador de la nostra història, si és que la nostra és la de Catalunya.
CDC, a través de la sectorial d'Esports, ha qualificat Pau Gasol amb aquelles expressions, al meu parer poc adients. 

Pau Gasol és nascut a Catalunya, catalanoparlant, i la seva espanyolitat  no pot posar-se en dubte. Hem vist com recentment celebrà el títol de la NBA cobrint-se amb la bandera espanyola, hem escoltat com es proclama espanyol; fou ell qui digué que "España te da un sentimiento de orgullo y de fuerza. Lo que siento con la selección española no lo he sentido ni con el Barça ni con los Lakers". És per voluntat i sentiment un esportista espanyol i el millor jugador de bàsquet de la història de l'esport espanyol, no hi ha res a dir, tret afirmar que no és un referent de l'esport català.

La felicitació és ben merescuda però no la seva adscripció a l'esport català, i més encara si recordem que el proppassat dia 24 fou nomenat ambaixador honorari de la "Marca España".

Gestos petits, petites coses poden fer grinyolar el conjunt.
Comentaris: 2
  • No tan petites
    josepselva | dimecres, 15 de juliol de 2009 | 10:12h
    De fet, pasa el mateix amb la majoria d'esportistes, artistes, i faranduleros. Amb poquíssimes excepcions, els tinc a la meva llibreta de notes.
    Al país dels sómines qualsevol xitxarel·lo és el rei.
    És de galifardeu confondre valor amb preu.
    • I tant
      borinotus | dimecres, 15 de juliol de 2009 | 14:20h
      No se perquè nasos hem de considerar que un esportista o un actor  o qualsevol famoset està capacitat per a dir alguna cosa transcendent o amb criteri  només per que surt per la tele. Més aviat és al contrari.



      Hi han casos que arriben al ridícul. Recordo el Carl Lewis que va fundar una religió perquè, deia, si Deu li havia donat aquest do era per a fer alguna cosa important. El "do" era còrrer com una llebre. Hi ha gent que no te tants fums, i que no coneix ningú, que acabarà trobant la vacuna contra la sida o un remei per al càncer...cobrant quatre duros.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829