El Tour de France arriba amb el juliol i durant tres setmanes regna majestuós l'escena esportiva mundial. Ni la presentació de CR7 ni esdeveniments esportius seriosos (Wimbledon a part) fan ombra a la centenària prova ciclista francesa. M'hi vaig incoporar amb el gran Eddy Merckx i amb el malaguanyat Ocaña. He fet poca bicicleta però la suficient per saber-ne la duresa a la muntanya i per admirar escaladors com Van Impe, Herrera oMarco Pantani. M'he entusiamat també amb Hinault, Delgado, Fignon o Bugno i en canvi no m'han dit res Indurain o Armstrong. Els últims anys el doping ha fet mal al ciclisme i també al Tour: un calvari. Però avui que ja portem tres etapes disputades amb triomfs del suís Cancellara i dos de l'anglès Cavendish oblidem els problemes i ens centrem en la prova i aquest any en el seu recorregut. Dimecres arriba el Tour a Perpinyà. Finalitza l'etapa a la plaça de l'Estació, on Dalí hi va veure el centre de l'univers, o una cosa semblant. L'èndemà de l'arribada a Perpinyà, el Tour surt de Girona i arriba a Barcelona. Divendres de Barcelona se'n va a Arcalís (Andorra) i dissabte surt d'Andorra la Vella cap a Saint Girons.
Imatge: mapa de la primera etapa que acaba en territori català. La imatge és extreta del web del Tour.
