Juntament amb l'Helena i en Cesc, amics, companys i persones que omplen, de les de veritat, ahir vam viatjar cap a Torremocha de Jadraque (a la fotografia).
Amb aquest nom estrany, i carregat de misteri, s'hi amaga un indret petit-petit de Castella. Proper a Guadalajara, el poble guarda una calma envejable, lluny de l'urb i de la grisor que contamina els cels. Un embolic de carreteres, forats a l'asfalt i guineus pel mig, ens va portar al petit municipi situat a la comarca ruralíssima de l'Alcarria. I quins colors més diferents que els que veiem al nostre país!
En Rafa, principal impulsor del concert antifeixista que s'hi celebrava, ens explicava que, a Torremocha, a l'hivern hi viuen unes cinc persones, tot i que n'hi ha una vintena de censades. La veritat és que el paisatge rural és magnífic, en una zona on el principal motor econòmic és la ramaderia i el treball de la terra. Motor que, ja fa temps, segueix funcionant de manera molt precària, en benefici de l'explotació dels grans latifundis que els cacics i els grans empresaris tenen al servei de grans empreses i multinacionals. En Rafa, que viu de tenir un corral amb 400 cabres, comentava que, fa uns anys, una sola família podia viure tranquilament amb un ramat de 200 cabres. Avui, amb un que en tingui el doble, no sap com s'ha de fer per arribar a final de mes. Ens explicava, resignat, que malgrat les ajudes a nivell estatal i europeu, els qui s'emporten el pessic més gran són les grans empreses d'explotació ramadera, que estan matant l'economia primària de la zona.
Unes dues-centes persones van omplir els voltants del frontó del poble, on hi havia l'escenari, per on hi van passar diversos grups castellans, càntabres i també nosaltres, en representació dels Països Catalans. Tot un honor i una responsabilitat, la veritat. La festa va començar relativament d'hora, just quan el Sol es ponia davant nostre. Després que en Cesc m'acompanyés a la guitarra, vam poder parlar amb diverses persones, tant de la organització com dels assistents. Viatjar a Castella sempre ens dóna encara més motius per seguir pensant que l'Estat espanyol no existeix, que la nació castellana és una nació valenta que ha decidit alçar-se contra tota aquesta mentida imperialista, i que està disposada a assumir una lluita difícil. I dic difícil, bàsicament, perquè moltes i molts hem associat Madrid com a símbol espanyolista per excel·lència. Però hi ha una altra Madrid i, sobretot, un país amagat i marginat, que han volgut separar i destruïr, però que no han pogut. I no han pogut perquè no han pogut eliminar cap poble dels que conformen l'Estat. Castella és un exemple de resistència, de coherència. I de dignitat.
A molts us sonarà estrany tot això, però m'agradaria animar-vos a buscar informació sobre el moviment sobiranista d'esquerres castellà. Organitzacions polítiques com Izquierda Castellana i Yesca fa molts anys que treballen, amb una òptica transformadora i rupturista, per aconseguir la independència del seu país. Per això m'estimo Castella. Perquè és un poble germà. Perquè és un poble que lluita per la seva sobirania. Perquè és un poble que ens ensenya, constant i enèrgicament, el significat de paraules com solidaritat, internacionalisme, tendresa revolucionària.
Amb aquest nom estrany, i carregat de misteri, s'hi amaga un indret petit-petit de Castella. Proper a Guadalajara, el poble guarda una calma envejable, lluny de l'urb i de la grisor que contamina els cels. Un embolic de carreteres, forats a l'asfalt i guineus pel mig, ens va portar al petit municipi situat a la comarca ruralíssima de l'Alcarria. I quins colors més diferents que els que veiem al nostre país!
En Rafa, principal impulsor del concert antifeixista que s'hi celebrava, ens explicava que, a Torremocha, a l'hivern hi viuen unes cinc persones, tot i que n'hi ha una vintena de censades. La veritat és que el paisatge rural és magnífic, en una zona on el principal motor econòmic és la ramaderia i el treball de la terra. Motor que, ja fa temps, segueix funcionant de manera molt precària, en benefici de l'explotació dels grans latifundis que els cacics i els grans empresaris tenen al servei de grans empreses i multinacionals. En Rafa, que viu de tenir un corral amb 400 cabres, comentava que, fa uns anys, una sola família podia viure tranquilament amb un ramat de 200 cabres. Avui, amb un que en tingui el doble, no sap com s'ha de fer per arribar a final de mes. Ens explicava, resignat, que malgrat les ajudes a nivell estatal i europeu, els qui s'emporten el pessic més gran són les grans empreses d'explotació ramadera, que estan matant l'economia primària de la zona.
Unes dues-centes persones van omplir els voltants del frontó del poble, on hi havia l'escenari, per on hi van passar diversos grups castellans, càntabres i també nosaltres, en representació dels Països Catalans. Tot un honor i una responsabilitat, la veritat. La festa va començar relativament d'hora, just quan el Sol es ponia davant nostre. Després que en Cesc m'acompanyés a la guitarra, vam poder parlar amb diverses persones, tant de la organització com dels assistents. Viatjar a Castella sempre ens dóna encara més motius per seguir pensant que l'Estat espanyol no existeix, que la nació castellana és una nació valenta que ha decidit alçar-se contra tota aquesta mentida imperialista, i que està disposada a assumir una lluita difícil. I dic difícil, bàsicament, perquè moltes i molts hem associat Madrid com a símbol espanyolista per excel·lència. Però hi ha una altra Madrid i, sobretot, un país amagat i marginat, que han volgut separar i destruïr, però que no han pogut. I no han pogut perquè no han pogut eliminar cap poble dels que conformen l'Estat. Castella és un exemple de resistència, de coherència. I de dignitat.
A molts us sonarà estrany tot això, però m'agradaria animar-vos a buscar informació sobre el moviment sobiranista d'esquerres castellà. Organitzacions polítiques com Izquierda Castellana i Yesca fa molts anys que treballen, amb una òptica transformadora i rupturista, per aconseguir la independència del seu país. Per això m'estimo Castella. Perquè és un poble germà. Perquè és un poble que lluita per la seva sobirania. Perquè és un poble que ens ensenya, constant i enèrgicament, el significat de paraules com solidaritat, internacionalisme, tendresa revolucionària.
M'hauria encantat fer un break a les vacances i anar-te a escoltar (si ho haguessis fet a l'agost de qualsevol altre any)!!
Quin plaer!!
Per cert, que estaves en una de les zones més maques dels voltants, eh?