Remenant llibres per casa, de cop m’ha sobtat
el títol d’un volumet que ens van fer comprar a la carrera, que fa: El
problema del hombre, de Joseph Gevaert (El problema de l'home, per entendre'ns). I m’ha sobtat
avui, i no deu o quinze anys enrere, perquè amb tot això del llenguatge no-sexista, paritari, igualitari, tocacollonsari, i bla,
bla, bla, que multiplica absurdament la longitud dels discursos amb la tonteria
dels “nens i nenes” obviant que podem dir-ne “infants”, i del encara més
reconsagrat “tots i totes”, obviant que podem dir-ne “tothom”, doncs que el
cervell se t’hi va fent, se t’hi va fent, i et trobes que títols com aquest, que un
dia t’havien semblat de caire filosòfico-universal, avui passen a suggerir-te continguts
del tot terrenals referents a disfuncions erèctils, ejaculacions precoces, insuficiències prostàtiques i altres “problemes de l'home” per l'estil.
