L'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista ha publicat una ponència que havia quedat pendent del tema 4 (Procés d'independència). Es tracta del treball de Rut Carandell "Estat propi i canvis socials i polítics: prioritat o simultaneïtat?". D'altra banda, l'avenç del cinquè i darrer tema (Catalunya Estat) continua amb la publicació de la ponència de Carles Boix corresponent al punt 5.6, "Guanys de l'estatalitat, pèrdues de la dependència".
Rut Carandell i Rieradevall, advocada i directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autonòma de Barcelona, escriu sobre la necessitat de superar les diverses formes de gradualisme existents, sigui el peix al cove de l'època de CiU o sigui la pluja fina de les dues darreres legislatures. Des del seu punt de vista, la via per a l'emancipació nacional passa per la transversalitat ideològica, la internacionalització i l'unilateralisme. Carandell acaba amb una interpel·lació a la generació actual: "La nostra generació post-transició es troba en un punt que ha de ser inflexió cap a l’alliberament definitiu."
La ponència de Carles Boix, professor de Política i Afers Públics, de la Universitat de Princeton, porta per títol "Sobirania política i mentalitat col·lectiva a Catalunya". Aborda la generació d'aquesta mentalitat col·lectiva en obres com Notícia de Catalunya de Josep Vicens i Vives i la trajectòria que ha seguit. Boix proposa conservar-la, però reformulada. "La nostra mentalitat col·lectiva no és altra cosa que la suma d’un conjunt d’actituds construïdes en resposta al context institucional i polític, desfavorable, on el país ha hagut de jugar durant tants anys", escriu. Boix analitza quatre elements de la mentalitat col·lectiva catalana que us convidem a llegir al text original de la ponència.
La ponència de Carles Boix, professor de Política i Afers Públics, de la Universitat de Princeton, porta per títol "Sobirania política i mentalitat col·lectiva a Catalunya". Aborda la generació d'aquesta mentalitat col·lectiva en obres com Notícia de Catalunya de Josep Vicens i Vives i la trajectòria que ha seguit. Boix proposa conservar-la, però reformulada. "La nostra mentalitat col·lectiva no és altra cosa que la suma d’un conjunt d’actituds construïdes en resposta al context institucional i polític, desfavorable, on el país ha hagut de jugar durant tants anys", escriu. Boix analitza quatre elements de la mentalitat col·lectiva catalana que us convidem a llegir al text original de la ponència.
De l'escrit de Rut Carandell en vull aportar
una reflexió sobre el concepte de internacionalització que exposa l'autora. Per
raons que no venen al cas he tingut accés a premsa estrangera. I això m'ha
permès comprovar com molts governs d'Europa - i els mitjans de comunicació d'aquests
estats- són conscients que Catalunya és un dels problemes presents i futurs del
Regne d'Espanya. Això no vol dir que les informacions sobre la nostra nació no
siguin esbiaixades o filtrades des del centralisme espanyol. Però resseguint el
fil de Rut Carandell, n'estic d'acord que la internacionalització és un dels
pilars fonamentals en un procés d'autodeterminació. I la internacionalització
significa, entre d'altres coses, apostar totalment per informar de Catalunya
des del punt de vista sobiranista. L'escrit de Rut Carandell exposa que cal
crear complicitats internacionals. N'estic totalment d'acord, i és fonamental
per assolir el suprem objectiu. I, des del meu humil punt de vista, una de les
eines que tenim per assolir complicitats són les del món de la comunicació.