Correu Blocs | VilaWeb.cat
Temps de jugar a pilota
jpinyol | dissabte, 4 de juliol de 2009 | 13:44h
Només cal anar a trobar l'aigua d'una platja. Sovint el sol està esquitxat per milers de pilotes de goma que s'envien d'una banda a l'altra amb mans o raquetes i cal acotar el cap per no rebre l'impacte d'aquestes esfèriques.

Com podeu imaginar, jo us proposo per aquest estiu un joc de pilota diferent, a set bandes i a través de 111 pàgines. La lectura, si encara no l'heu feta del meu llibre PILOTA DE SET (Proa, 2008) que també va néixer amb la intenció de refrescar les tardes estivals al ritme de set històries mòbils entre els paisatges de la Catalunya interior.

Si encara no el teniu, us recordo que el trobareu a les principals llibreries del país (i sinó, demaneu-lo i que us el portin) o en més de cent biblioteques de la Diputació de Barcelona i les d'altres demarcacions territorials catalanes on el podeu demanar en préstec.

I si ja l'heu llegit, m'agradaria molt que comentéssiu a través d'aquest post què us ha semblat i, en el millor dels casos, que recomanéssiu la seva lectura. És demanar molt?

I ara si continueu llegint, coneixereu de prop la crítica que Pere Martí i Bertran va dedicar a aquest llibre a les pàgines d'una edició recent de la REVISTA DE CATALUNYA.

El Pere és traductor i catedràtic de Llengua Catalana i Literatura, a més de crític de Literatura Infantil i Juvenil i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals. A part ha escrit una bona colla de novel·les adreçades al públic infantil.

No us perdeu el que ha dit del meu llibre...

Pilota de set
Col·lecció Beta, .
Barcelona Editorial Proa, 2008
111 pàgines

Joan Pinyol (Capellades, 1966), a més de professor de llengua i literatura, és escriptor, tant de literatura d’adults com d’infantil i juvenil. En vam parlar des d’aquestes mateixes pàgines arran de la seva primera novel·la juvenil, Stòitxkov i Sofia (vegeu “Revista de Catalunya, núm. 197, juliol-agost de 2004, ps. 131-133). Des d’aleshores ha publicat dues obres de Literatura Infantil i Juvenil i dues d’adults : Dorotea i la joia gegantina (2005), Fi de curs a Bucarest (2008), Micromèxics (2007) i Pilota de set, XLIII Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra 2007. Aquesta seva darrera obra és un conjunt de set narracions protagonitzades per set personatges diferents que comparteixen la casualitat de coincidir, en l’espai i en el temps, en la carretera que uneix Manresa amb Vilafranca del Penedès, tots conduint els seus cotxes respectius. A més d’aquesta anècdota, però, comparteixen , sense saber-ho, i per obra i gràcia de l’autor naturalment, el fet de ser cadascun d’ells prototipus o model d’un dels set pecats capitals. Pinyol, sense cap decalaració explícita, però amb picades d’ullet que van des dels títols de cadascuna de les narracions (“A les set tinc son”, “Set de justícia”, “Setciències”…) fins a les característiques, sobretot morals, dels personatges, ens presenta set històries que aviat ens adonem que tenen com a protagonista un individu, la característica fonamental del qual és encarnar la luxúria, l’avarícia, la supèrbia, la gola, la ira, l’enveja i la peresa, respectivament i seguint l’ordre de les narracions. Dit això podríem pensar que Joan Pinyol ens vol donar una lliçó de moral cristiana, com tantes se n’han donat al llarg de la història, literària o no; però res més allunyat de la literatura moral, ja que l’autor es limita a presentar-nos els individus dominats per una passió que els caracteritza i que sol ser superior a les seves forces i en general fruit d’una autoestima extrema, que els porta a ni tan sols plantejar-se de poder actuar d’una altra manera diferent. Per això en cap moment no hi apareix la paraula pecat, perquè l’autor, tot i basar-se en una tradició de la doctrina catòlica, en fa un ús totalment desacralitzat o, si ho preferiu, laic. Malgrat tot, és clar, la conducta dels protagonistes està estretament lligada a l’etimologia de la paraula pecat (predicatum), que en llatí significa parany o llaç que lliga els peus, ja que els protagonistes estan lligats i ben lligats per aquesta característica de la seva manera de ser, que els individualitza però que alhora els fa universals, ja que hi ha molts individus en les seves condicions arreu i en totes les cultures. Joan Pinyol, com hem dit, i a diferència del que han fet i fan la majoria de religions, no jutja, es limita a presentar unes conductes que podem considerar reprovables o no.  El que sí que fa, però, sigui d’una manera conscient o no, és acabar l’obra amb un ritus de purificació, com fan totes les religions : eliminant físicament i en una pira (purificadora?) els set protagonistes de les set històries dels set pecats capitals. Aquest final, potser també l’hem d’interpretar, com bona part de l’obra, en clau irònica. Perquè una de les característiques estilístiques de Pilota de set, present en altres textos, sobretot als d’adults, de l’autor capelladí, és precisament la ironia. Una ironia normalment fina, caldersiana gosaríem dir, tot i que en alguns moments aquí ratlla la paròdia. Si hi afegim que Joan Pinyol té un bon domini de la llengua, dels registres, dels diàlegs i dels monòlegs… podrem entendre perfectament perquè va ser premiat pel jurat de Blanes i recomanar-lo sense prevencions de cap tipus.  

(Pere Martí i Bertran. De la ressenya dedicada a Pilota de set, inclosa en la secció Guia de Lectura. Revista de Catalunya, núm. 247, febrer de 2009)

 

Versió per imprimir (format PDF)
Afegir-hi un comentari

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 63 visites
  • Aquesta setmana: 661 visites
  • Aquest mes: 1393 visites
  • Des de l'inici: 196935 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 191 visites
  • Aquesta setmana: 2777 visites
  • Aquest mes: 5793 visites
  • Des de l'inici: 435403 visites

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats