Tard i malament, com sempre. Ara confessaré que quan m'atrapa un vici, sóc una persona sense mesura, no tinc terme mig, em vessa l'enteniment del cap, i això em fa viure situacions insòlites com quan, per exemple, em van recomanar la sèrie 24, que vaig empassar-me un capítol darrere l'altre amb tanta compulsió que a penes vaig dormir, menjar o anar de ventre fins que fou ben resolta la temporada que tenia entre mans.
Doncs amb el Michael Jackson m'ha passat igual, tu: jo que el coneixia de vista, com tothom, i una mica d'oïdo, menys que tothom, en 48 hores porto mirats, que et diré jo, per no exagerar, uns dos-cents youtubes dels
seus espectacles i vídeos musicals, amb un polsim d'entrevistes,
documentals, i curiositats diverses per complementar. I estic..., mira: estic al·lu-ci-na-da. Dels
directes, no n'hi ha hagut ni un de sol que no m'hagi tingut en levitació ascendent del
principi al final, aquest home és, era, l'espectacle en si mateix, li he
seguit el cul amb els ulls com ous de colom, cada moviment seu
és orgàsmic, còsmic, estratosfèric i sideral, lo seu no és bellugar, lo seu és enginyeria corporal, el
podries distingir d'entre centenars de bellugaires amb els ulls tapats, i no només per com s'articula, sinó perquè entre que no para quiet a l'escenari la lletra de la cançó va corrent i el paio no perd el fil, ni l'aire ni el to, mentre els ballarins esbufeguen que és un contento. I, noies, ara que som aquí i que no ens sent ningú: fins a certa edat, i en les cançons amb més dallonsis, mh... (ni jo mateixa no em crec que estigui a punt d'escriure el que ve a continuació), doncs que té una arrambada
considerable, ja ho he dit. Total, que si m'arriba a agafar aquesta febre en vida seua, ja fóra volant cap a Londres per amenaçar a punta de ganivet a qui fos que fes cua pel concert i robar-li l'entrada. Bé hagués valgut tot plegat uns anys de presó. Perquè ara és quan ho entenc tot, tard i malament, és a dir, dins el meu estil, però és que hi ha coses que, com la mort, tampoc no tenen remei. Descansa en pau, estimat Michael, que per fenya feta no serà.
Va, hi posarem un vídeo, et juro que a l'atzar, perquè no sabria quin triar (no et perdis a partir del minut 8.26):
