norge |
diumenge, 5 de juliol de 2009 | 10:16h
En aquests temps de crisi els polítics hauríen de donar exemple, sobretot els polítics catalans. Menys despeses i més sacrifici. La felicitat del conjunt de la nació española és cosa del coi de Carod Rovira aquest. Com ens hem de veure els españols!Oliver's Army - Elvis Costello
És perfectament comprensible que la societat estigui amoïnada amb el què gasta, o millor dit, despilfarra, el Carod Rovira de pacotilla, alias Satanàs, alias catalándemierdahijoputa. En aquesta època de crisi, en què la gent no pot anar-se'n de vacances a Tahití, ni comprar-se un BMW, ni portar els fills i filles al Tibidabo, empipa molt que aquest senyor (cal ser educat i li dic senyor encara que cregui que no ho sigui) es dediqui a viatjar pel món quan li ve de gust sota el paraigues d'un govern regional. O sigui, un govern de broma, vaja. I és que si aquest senyor no viatgés, EspaÑa sortiría de la crisi. És que té delicte la cosa, no trobeu? Un càrrec públic despilfarrant els diners dels contribuents. Es mereix que el tanquin a la presó per sempre més per tot això. I ja de pas per ser català. I per ser quí és, que l'energúmen fa molta ràbia. Si de cas, aquests diners, es podríen fer servir perquè l'excel·lentíssim senyor Don José Bono pugui seguir viatjant comfortablement amb els avions Falcon de l'exèrcit, que consumeixen una mica més del normal. Però estem parlant de la seguretat i el comfort del President del Congrés dels Diputats d'EspaÑa. Cal considerar que tot es fa en pro de la nació espanyola, que aquesta si que és legitima i és seriosa.
Seria, de fet, molt millor, dit de passada, que s'abolís la autonomia de Catalunya i el seu govern, i els diners que s'estalviéssin es podríen fer servir per pal·liar aquesta crisi i per comprar un cotxe com cal al pobre President Nuñez Feijoo, el president de la Xunta de Galícia, que actualment, i fent mostra d'una humilitat i una austeritat admirables, va amb una tartana tirada per un cavall molt esquifit i desnutrit.
El que hauríen de fer els polítics catalans per recuperar la seva dignitat i la seva condició de persones sería desaparèixer del mapa. Crec que en el fons (molt en el fons, però) els catalans i catalanes son gent sensata i sabran sacrificar-se una mica pel bé del conjunt d'EspaÑa. Com que durant tots aquests anys de democràcia els andalusos els han hagut d'ajudar a guanyar-se la vida, perquè si no a saber on seríen els pobres, és lícit que aquests, ara, tornin el favor a la nació apretant-se el cinturó una mica i treballant més hores per fer sortir al país de la crisi. I perquè la pobra gent que no pot ni viatjar a DisneyWorld pugui fer feliços als seus fills i pugui anar a DisneyWorld Orlando, als USA, aquest estiu. I tot això, desgraciadament, passa per les mans del Carod Rovira de marras. La felicitat de la nació és cosa seva. Que Déu ens agafi confessats!
Per sort, però, en Florentino ens la tornarà, la felicitat, aquesta temporada que ve.
(PD: Si en Carod Rovira no existís podríem fitxar, a més d'en Christiano, en Kakà i en Benzemà, en Ribery. I en Messi. I en Drogba. I en Rooney. I en Villa.)
Seria, de fet, molt millor, dit de passada, que s'abolís la autonomia de Catalunya i el seu govern, i els diners que s'estalviéssin es podríen fer servir per pal·liar aquesta crisi i per comprar un cotxe com cal al pobre President Nuñez Feijoo, el president de la Xunta de Galícia, que actualment, i fent mostra d'una humilitat i una austeritat admirables, va amb una tartana tirada per un cavall molt esquifit i desnutrit.
El que hauríen de fer els polítics catalans per recuperar la seva dignitat i la seva condició de persones sería desaparèixer del mapa. Crec que en el fons (molt en el fons, però) els catalans i catalanes son gent sensata i sabran sacrificar-se una mica pel bé del conjunt d'EspaÑa. Com que durant tots aquests anys de democràcia els andalusos els han hagut d'ajudar a guanyar-se la vida, perquè si no a saber on seríen els pobres, és lícit que aquests, ara, tornin el favor a la nació apretant-se el cinturó una mica i treballant més hores per fer sortir al país de la crisi. I perquè la pobra gent que no pot ni viatjar a DisneyWorld pugui fer feliços als seus fills i pugui anar a DisneyWorld Orlando, als USA, aquest estiu. I tot això, desgraciadament, passa per les mans del Carod Rovira de marras. La felicitat de la nació és cosa seva. Que Déu ens agafi confessats!
Per sort, però, en Florentino ens la tornarà, la felicitat, aquesta temporada que ve.
(PD: Si en Carod Rovira no existís podríem fitxar, a més d'en Christiano, en Kakà i en Benzemà, en Ribery. I en Messi. I en Drogba. I en Rooney. I en Villa.)
