manelmora |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 18:48h
Estem tenint un any luctuós. "El fil d'Ariadna" fa poc que existeix i ja hem hagut de ressenyar la mort de dos escriptors. Primer fou Benedetti, ara Baltasar Porcel.
Un home innovador, transgressor, atípic, que no resultava sempre agradable perquè molta gent no l’acabava d’entendre. Un defensor de la llengua i de la cultura catalanes. Un gran narrador i un periodista sui generis.
Allà on sigui, esperem que rebi el nostre reconeixement i el nostre homenatge. Descansi en pau.
El vent segons d'on ve porta un polsim sorrenc, una insignificança. I no passa res.
Però una tempesta n'arrossega una mica més. Fins que qualsevol ventet ja en du força: és que el desert està escurçant la distància, la sorra que apareix com un tel de ceba damunt les fulles d'una figuera, dels plats a taula. Avança només amb el vent i quan troba obstacles s'hi estavella i es desploma: el tronc d'un arbre, la pared d'una casa, el coll del pou, contra els quals es comença a acumular un munter de sorra. Però que únicament és una minúcia...
Fragment de L'Emperador o l'ull del vent (Baltasar Porcel, 2001)
