raulromeva |
Escalfament Global (canvi climàtic, nuclears, energia, transport, tràfec aeri,...) |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 19:13h
Avui hem viscut dues decepcions importants: la primera, la perllongació de la vida útil de la central nuclear de Garoña quatre anys més, la segona, el rebuig del Parlament a ni tan sols debatre sobre la qüestió dels cultius modificats genèticament. En ambdós casos ens trobem amb un important precedent que pot tenir importants conseqüències en termes de democràcia i, per descomptat, pel medi ambient. Ambdós casos posen de manifest com el poder dels lobbies econòmics són prou poderosos com per condicionar les decisions guvernamentals o dels grups majoritaris, però també queda clar com, encara que minoritaris, hi ha grups amb voluntat d'escoltar i fer d'altaveus d'altres lobbies, els de les organitzacions no governamental i de les agrupacions ciutadanes. La doble decepció d'avui ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de fer créixer la presència a les institucions d'aquells grups que pretenen fer d'altaveus de les peticions que, legítimament, provenen de la ciutadania. En el cas de Garoña, per exemple, Joan Herrera fa temps que reclama al Congrés de Diputats, al costat de Greenpeace, Amigos de la Tierra, Seo Birdlife, WWF i d'altres col.lectius, un tancament al qual Rodríguez Zapatero s'havia compromès i ha incomplert. En el cas del Parlament de Catalunya, en Francesc Pané ha estat un clar abanderat de la causa impulsada per Som lo que Sembrem (la ILP presentada per aquesta plataforma comptava amb més de 100.000 signatures que el PSC, CiU i PP han menyspreuat). En definitiva, tot és qüestió de lobbies, sí, però no tots els grups amb representació parlamentària, que són els que poden fer avançar ara com ara les lleis (o aturar-les, com s'ha vist avui), escolten el mateix tipus de lobbies. La qüestió és aturar-nos a pensar quins són els lobbies que volem que siguin més escoltats, cosa que ens ha de permetre decidir també, a l'hora de votar, quina ha de ser la correlació de forces als diferents Parlaments que convé més en funció de quins lobbies considerem prioritaris. D'això va la democràcia, avui. Jo, almenys, fa temps que vaig fer aquesta reflexió, i per això ara, sóc on sóc, i treballo amb qui treballo. Confio que les dues grans decepcions d'avui serveixin, almenys, com a punt d'inflexió per tal de canviar la correlació de forces. Foto: Campaña de Greenpeace, WWF, i d'altres organitzacions a favor de tancar Garoña.
Es un govern sense agenda politica, sense idees, sense capacitat d'identificar els problemes del pais. No es un problema de lobby. Es un problema d'inteligencia.
Que pasaria si França considera que els productes no etiquetat del nostre paisatenta contra la slaud publica. Prohibit passar.
S'agraeix, en qualsevol cas, la magnífica feina que estàs fent al Parlament Europeu (fas més falta a casa, la veritat...).
Una abraçada
Si quan hi ha lleis amb les quals ICV-EUiA no està d'acord, però els socialistes + Ciu + PP les tiren endavant, no sabem ben bé quin paper esteu representant al Govern.
Ensenyament, Universitats, Sanitat, Agricultura i el que convingui, tot va passant, trepitjant els drets dels més febles. Per més justificacions que es busquin, només feu de comparses i si us accepten qualques aportacions, són ben bé les escorrialles.
El menyspreu a 100.000 firmes en el cas dels tarnsgènics, o l’incompliment d’una promesa electoral com el cas de Garoña són una vergonya. Desprès ens parlaran de desafecció i de que la gent no participa a les eleccions, si no ens fan ni puto cas de que serveix. Potser que ens deixin votar els consells d’administració de les multinacionals de l’alimentació o de l’energia, a ells si que se’ls escolten.
La ILP per un referèndum d'autodeterminació també ha estat rebutjada, i en aquest cas per TOTS els partits del Parlament. També ha estat una llàstima aquest menyspreu, i que el Parlament no s'hagi dignat ni ha fer un debat polític sobre el tema. La democràcia també hauria d'anar d'això, de debatre, de parlar els temes que preocupen a la gent, i desprès que puguem decidir el que ens sembla millor. Però si ja ens neguem a fer el primer pas que és simplement "debatre", què en podem esperar de la democràcia que tenim?
Lobbies o no lobbies, la democràcia al nostre país no té la qualitat que hauria de tenir i que els ciutadans ens mereixem.
Les crítiques no són personals, sinó de decepció general de la política del nostre país.
Salutacions!