Fa un parell d'anys ja vaig expressar la meva opinió (vegeu-la aquí) sobre el premi Llibreter i la seva sistemàtica omissió de títols de la literatura catalana. És a dir (per si algú no ho té clar), la que s'escriu en la nostra llengua.
Un fet preocupant si tenim en compte dues coses: a) que el Llibreter no és un nom més en la nombrosa llista de premis literaris del país... (n'hi ha més)
... sinó que des del primer dia va sortir a la palestra dient que per damunt de tot volia advocar per la qualitat i la independència ja que la tria de les obres la fan directament els llibreters, i b) perquè per allò que val més caure en gràcia que d'un cinquè pis resulta que el premi Llibreter ha estat especialment mimat per tota la premsa. I molt especialment per aquells diaris que, per entendre'ns, aquests dies han tingut prou amb una pagineta per despatxar la mort de Baltasar Porcel.
No estic dient que el palmarès del premi Llibreter estigui farcit de nyaps. En absolut. Llibres com "L'última trobada", de Sándor Márai, "El festí de l'amor", de Charles Baxter, "El cinquè en joc", de Robertson Davies, "Soldados de Salamina", de Javier Cercas, "Mentira", d'Enrique de Hériz, etc. són textos altament recomanables avui i quan varen ser publicats.
L'únic que em sobta de tot plegat és que entre aquesta nòmina d'excel·lències els senyors llibreters no hagin sabut trobar cap llibre català digne de ser distingit.
Ara llegeixo a Vilaweb Lletres (vegeu aquí) que per celebrar els deu anys de la creació del Premi Llibreter es convoca un concurs obert al públic perquè la gent triï quin dels llibres guardonats manté encara les preferències dels lectors.
La senyora Imma Bellafont, presidenta del Gremi de Llibreters, ha dit tota cofoia que la idea que hi ha darrere d'aquest invent "és redescobrir obres i fer que es tornin a vendre". Lloable objectiu que encara ho fóra més si en el ventall de la tria inicial dels seus agremiats hi hagués hagut una mica més d'amplitud.
Ja sé que cadascú farà el que millor li sembli, només faltaria. Però per si a algú li serveix d'alguna cosa sapigueu que en aquesta partida jo no hi penso pas jugar.
Que els moqui la mama, als del Premi Libretero.
