carme.laura |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 23:08h
Crec recordar que la primera obra que llegí de Porcel fou "Difunts sota els ametllers en flor", feia temps que es parlava d'ell , el jove escriptor, com un nou Pla. No, no era pas en Pla, era ben diferent. No era escriptor de secà, era novelista de mar i sol, mediterrani, mallorquí.
Amb els anys la seva prosa prengué mil colors, mots oblidats hi revivien, les seves noveles es feien tremendament apassionades, tòrrides, desmesurades amb mesura comptada, com la seva prosa agressiva, exuberant, colpejadora, inimitable.
Ell digué que els escriptors són paraules. I són també compromís i talent. I geni.
Porcel ha mort; irònicament ens digué adéu des de la seva columna a "La Vanguardia". L'escriptor ens ha llegat la seva obra, la seva magnífica, fonamental prosa seguirà viva per sempre.
Sí, ell, com ens recorda Vilaweb, citava Heidegger: La llengua és la casa de l'ànima i afegia: Jo visc en la meva llengua... Ara viu plenament en la seva llengua i forma part del cos de la nostra llengua...del nostre país.... de la llum i dels colors de la mar nostra