carme.laura |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 08:54h
La Llei d'Educació ha estat aprovada pel Parlament; els aplaudiments de la cambra contrastaven amb les manifestacions de rebuig dels Sindicats del professorat.
La llei té un ampli consens polític però ha concitat el rebuig, la desconfiança i la indiferència de la comunitat educativa. Ha nascut enormement debilitada malgrat el gran esforç polític de CiU i del PSC per a formalitzar-ne l'acord.
El Conseller volia aprovar la llei, s'ha esforçat en aconseguir el consens del grup majoritari parlamentari, un fet lloable sense dubte, però no ha esmerçat ni temps ni interès per a suscitar el que era la premissa prioritària i necessària, el consens de la societat educativa, professorat, associacions de pares i mares i d'alumnes.
La Llei neix inerme. El Govern, la Conselleria d'Educació, més enllà de la seva relació amb els Sindicats, ha estat incapaç de fer crèixer la il·lusió i l'adhesió del professorat , de fer-los copartíceps i còmplices d'una llei que ells han de protagonitzar. Una llàstima. L'acord polític és necessari, el socioeducatiu és imprescindible.
La Llei neix inerme. El Govern, la Conselleria d'Educació, més enllà de la seva relació amb els Sindicats, ha estat incapaç de fer crèixer la il·lusió i l'adhesió del professorat , de fer-los copartíceps i còmplices d'una llei que ells han de protagonitzar. Una llàstima. L'acord polític és necessari, el socioeducatiu és imprescindible.
En el moment en que he vist que avui s'havia d'aprovar la LEC he anat a cercar el teu comentari i no hi puc estar més d'acord.
Es evident que la Educació és una peça clau en la construcció d'un pais, per tant la política ens agradi o no envaeix el món educatiu de la mateixa manera que envaeix molts altres aspectes de la vida de les persones. I aquest fet fa, que la major part dels polítics es "creguin" que "ells si saben el que li fa falta al poble" i per tant que no cal escoltar a ningú, si ells hi estant d'acord endavant i prou.
Aixó tant simple, es al meu entendre el que ha passat amb la LEC. No seria just pensar que tot el plantejament de la LEC es dolent, te coses molt interesants en quant a filosofia que caldrà esperar veure com es materialitzen. Tambè te molts punts negres que no s'han aclarit per no haver sabut cercar la complicitat amb els realment implicats en aquesta llei com son el professorat i les famílies.
I a les famílies em voldria referir, malgrat el que el conseller diu en la carta que ha adreçat a tots els ciutadans de Catalunya, la LEC deix molt de banda a les famílies. Es cert que les famílies han de conciliar la vida laboral i la familiar, però no per aixó no poden tenir criteri en la seva participació en l'escola, participació activa en temes rellevants no en preparar berenars. Les famílies mitjançant les AMPAs tenen molt a dir i molt a fer.
Al meu entendre estem fent cada vegada més unes AMPas de serveis en lloc d'unes AMPAs potents creadores d'opinió, constructives, participatives, innovadores i crítiques amb tot el que fa referència al sistema educatiu, unes AMPas al costat de l'equip directiu i del claustre dels centres, ni per damunt ni per sota, al costat per acompanyar en el Projecte educatiu de cada centre, cercant així la implicació de les famílies en l'escola.
Es des d'aquest reconeixement i des d'aquesta participació que podrem fer la gran revolució de l'Educació al nostre pais.