carme.laura |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 08:52h
Passà uns anys de la seva vida al voltant de la vida d'ells; quan eren malalts no dormia, quan eren de viatge tenia cura dels nens, sempre al seu costat, sempre vetllant-llos. Ara desmunten el pis, ells han mort i ella els ha sobreviscut.
En els prestatges abans plens de llibres hi ha abandonats uns vells àlbums de fotografies polsosos. Imatges de viatges, batejos, casaments, Nadals, Reis, aniversaris... ella n'havia format part important, els nens l'adoraven i ella els estimava com si fossin els seus fills.
Mentre hi mira les fotografies els records l'omplenen; serva a la memòria totes aquelles trobades familiars, els gestos, l'alegria, les converses...Passa els fulls amb desfici, després d'un àlbum n'obre un altre i un altre, fins a veure'ls tots.
No pot creure-ho. Ella no hi és, les fotografies que té a casa havien estat foragitades del lloc dels records d'ells. Sent un nus dolorós al pit.
El silenci i la pols omplen el pis buit; de sobte comprèn que aquells anys ara llunyans havien estat plens de silenci i soledat. Se sent fatigada. Plora pausadament, sense sanglots i sense consol, en adonar-se que no pot ni vol desfer el que havia viscut.
No pot creure-ho. Ella no hi és, les fotografies que té a casa havien estat foragitades del lloc dels records d'ells. Sent un nus dolorós al pit.
El silenci i la pols omplen el pis buit; de sobte comprèn que aquells anys ara llunyans havien estat plens de silenci i soledat. Se sent fatigada. Plora pausadament, sense sanglots i sense consol, en adonar-se que no pot ni vol desfer el que havia viscut.
de la tendresa sempre van obrint camí. Els altres que hi transiten de vegades només hi pasen, potser no són conscients de la seva necessitat ni de qui els va obrint i els manté, del lliurament gratuït. Allò gratuït no es valora quasi mai però és l'essència de molts miracles.