carme.laura |
dimarts, 30 de juny de 2009 | 08:03h
Els cossos, llums, focs celestes viuen des dels inicis a l'imaginari de la humanitat, fets inexplicables que perduren avui amb el nom realista i poc somniador d'Objectes Voladors No Identificats. L'Antic Testament bíblic testimonia llums, focs i carros al cel, textos històrics com "La Història Natural" de Plini o l'obra de poetes ens ho reporten i també antigues memòries com la de la Misteriosa Llum de Manresa o el diari de Jeroni Pujades.
Jeroni Pujades, advocat, historiador i dietarista, nasqué a Barcelona el 1569 i morí a Castelló d'Empúries el 1635. El seu "Dietari"ens ofereix una detallada i interessant informació de la vida política i social del Principat i d'alguns fets extraordiaris com el que succeí el dia 30 de setembre de l'any 1604. Diu així:
"Per la matinada, quan el dia ja clarejava, a la vila de Pons o prop d'ella, cap a les Belianes, per tot el Bisbat d'Urgell, es veieren a l'aire, però molt baixes, prop del terra, grans esquadres armades que batallaven amb gran fúria i soroll d'armes".
Un combat aeri que profetitzava un temps dur i els estralls de la revolta dels catalans o que dibuixava de manera virgiliana les delicades relacions de Catalunya, un país lliure, amb una estructura constitucional i sentiment nacional, i la monarquia castellana.
Les paraules de Pujades recorden el que setze segles abans Virgili descrigué al llibre VIII de "L'Eneida": "Ressona pel cel un gran estrèpit i veuen a la regió del cel serena, en una clariana de núvols, armes que rutil·len i que ressonen com trons". Eren portents que anunciaven la gran guerra.
Els OVNIS d'ahir i també els d'avui són potser l'expressió imaginativa i poètica de les nostres pors i esperances.
Un combat aeri que profetitzava un temps dur i els estralls de la revolta dels catalans o que dibuixava de manera virgiliana les delicades relacions de Catalunya, un país lliure, amb una estructura constitucional i sentiment nacional, i la monarquia castellana.
Les paraules de Pujades recorden el que setze segles abans Virgili descrigué al llibre VIII de "L'Eneida": "Ressona pel cel un gran estrèpit i veuen a la regió del cel serena, en una clariana de núvols, armes que rutil·len i que ressonen com trons". Eren portents que anunciaven la gran guerra.
Els OVNIS d'ahir i també els d'avui són potser l'expressió imaginativa i poètica de les nostres pors i esperances.
