En
una cinquena edició en què han destacat les actuacions de Manel, Love
of Lesbian i Mazoni i la descoberta de grups com ara els gironins Two
Dead Cats, el festival Poparb s'ha confirmat com el festival de
referència del pop manufacturat a Catalunya. Una edició que ha tocat
sostre en el seu actual format després d'exhaurir totes les entrades
posades la venda i amb un balanç que tant l'organització com el públic
i el grups participants han qualificat d'altament positiu.
La segona jornada del Poparb celebrat aquest cap de setmana a
Arbúcies va tenir el beneplàcit de la meteorologia i els horaris van
funcionar amb una puntualitat gairebé britànica. Un més dels avantatges
d'un festival en què no es perd ni un sol minut perdut, ja que quan
acaben les actuacions d'un escenari immediatament comencen en l'altre.
Això, juntament amb la raonable durada de les actuacions, la descoberta
de noves bandes en un ambient gairebé familiar, les mínimes cues
possibles i l'agradable sensació de no estar en un camp de concentració
amb tots els moviments vigilats per un exèrcit d'encarregats de
seguretat –tal com sol passar en la majoria dels festivals– són alguns
dels avantatges pels quals el Poparb s'ha guanyat un públic fidel que
augmenta en cada convocatòria.
Marc Lloret, un dels organitzadors
del festival, no podia evitar la seva satisfacció: «El balanç ha estat
molt positiu tant artísticament com per la qualitat del públic que ve
amb la predisposició d'obrir-se a la música que s'hi proposa», i
afegeix: «El millor que ens ha passat és que tant els músics com el
públic ens feliciten, i aquest era un dels objectius: que els grups
s'hi sentin a gust i que per ells sigui una experiència de felicitat.»
El futur del festival està clar: «Volem que el públic se senti còmode i
mantenir la qualitat. Crec que l'espai està adequat per a una afluència
de 2.000 persones cada dia; si hi hagués més demanda hauríem de buscar
alternatives.»
Si hi ha un nom que no podia faltar en l'edició
d'enguany del Poparb és el de Manel, que en els últims mesos han
aconseguit que les cançons d'Els millors professors europeus
pertanyin ja a l'imaginari popular. Cançons que van ser seguides pel
públic que omplia tots els racons de Can Cassó, gairebé amb devoció,
tant les pròpies com les versions que van fer d'Els Pets (No t'enyoro), Pulp (Common people) i La tortura de Shakira traduïda com El bròquil.
I mentre Manel rebien el calor popular, Joe Crepúsculo quedava com un
inexplicable fenomen d'exaltació de l'amateurisme. Nueva Vulcano van
saber sonar potents i segurs contagiant la seva energia al públic amb
un directe sense fissures.
Miqui Puig, el padrí del festival, va presentar les cançons del seu celebrat Impar i també va tenir un espai especial per a unes escollides versions com ara Soy así, de Los Salvajes («el millor grup que hi ha hagut mai a Barcelona», segons Puig), i Miquel a l'accés 14,
de Mishima. Una de les grans revelacions d'aquesta edició del Poparb ha
estat el grup gironí Two Dead Cats, una batedora rítmica de punk i funk
«adrenalític» dirigida per una bèstia escènica desinhibida com és Gemma
Rodríguez. I a altes hores de la nit, Mazoni va oferir la dosi
d'eufòria just en el moment que més falta feia en un concert altament
elèctric que va satisfer el públic que omplia el recinte del festival i
que tenia ganes de festa, per més que fossin les 3 de la matinada.
