Enorme exposició, de, cosa gens ni mica habitual, gran i profund alè social sobre un fenomen produït durant els anys
Anys 80. La dictadura marxa i veiem un partit a mig fer, mig enderrocat, amb una crisi econòmica internacional que el devasta i esmicola. Amb uns barris obrers i populars fets un desastre. Amb tot de gent amb poc present i cap futur. I la droga que apareix i irromp amb força inusitada. I fa forat, i dels grossos, entre la gent. Un determinat cinema, pren quatre o cinc fora de la llei com a exemple d’una forma de viure perillosament, sense amos, sense límits, en contra de la societat establerta.
Gent jove, molta gent de Pomar, de Sant Roc, de la Salut, de Lleia –a Badalona- ..., d’Otxarkoaga –a Bilbao, del madrileny San Blas..., pren com a referència el “Vaquilla”, el “Torito”... i els fa herois. Fins i tot els Chichos, els Chunguitos, Los Calis, Tony el Gitano, el Fary, els hi dediquen cançons...
Una realitat social i sociològica que l’extraordinària mostra de què parlem, retrata mitjançant una visita al cinema, a la premsa, al carrer, als barris obrers, a les noves formes de lleure, a les presons, als reformatoris, el sexe, ... i a un mite que encara perviu entre la gent que vam viure i conèixer de prop aquesta realitat, i mitjançant internet.
Una exposició que us servirà per recordar, a aquells que vau conèixer tot això, i per descobrir, a aquells altres que us va agafar de lluny o massa joves...
Dues notes finals, abans d’encoratjar-vos perquè hi gireu visita, una entrevista amb en Juan José Moreno Cuenca “El Vaquilla” (Nou Barris, Barcelona, 1961, Badalona, 2003), la gran lucidesa d’unes seves declaracions a TVE, tot parlant de la nefasta glorificació de gent com ell que, forçosament, acabaran tan malament com el propi interlocutor, reconeix, amb un discurs, i un llenguatge polit, madur, d’un home, però, sense sortida, que hi passà 28 dels seus 42 anys a presó. Carn de presó.
L’altre aspecte: els textos han estat confegits originàriament en castellà, i traduïts en versió catanyol cosa que es nota d’allò més. Un textos correctes ortogràficament però un desastre en termes de sintaxi i de model de llengua.
L’exposició: molt i molt interessant.
. Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer. CCCB. Barcelona. Del 26 de maig al 6 de setembre.
Crisi econòmica i de valors, i pacte de transició vergonyant; la crisi va ajudar a esqueixar i fer esclatar el PSUC. Jo ho vaig veure, jo ho vaig viure. Va passar com durant la república: vàrem tenir la dissort de recuperar la llibertat i la democràcia tot coincidint amb un moment econòmicament força feixuc i negatiu.
Pere