Fa pocs dies que han obert al costat del Decathlon i l'AKI un restaurant de la cadena Viena. A Vic, mica a mica, ja tenim una zona comercial en mig de polígons industrials. Establiments comercials la majoria dels quals es poden trobar en ciutats similars, o més grans, en indrets semblants. S'hi aplega molta gent amb ganes de fer esport o bricolatge. O com a mínim d'intentar-ho. Són establiments on el personal que atén la clientela només té una vaga idea del que ven. Val més no demanar res. Vull dir que si els dependents de l'AKI els canviessim pels del Decathlon no es notaria la diferència en cap dels dos llocs. En fi que ahir al vespre després de comprar un parell de coses trobem una parella amb les seves filles i entrem plegats al Viena. Després de pagar la comanda m'espero a la zona que hi ha destinada a esperar les comandes que s'acaben de pagar. Una cambrera, gens escanyolida, recull una gerra de cervesa que acaba d'omplir un noi grassonet. Aquest només es dedica a omplir gerres que altres cambreres es van emportant. El local és ple, són les vuit del vespre. La cambrera gens escanyolida, doncs, s'emporta la cervesa per dur-la a una safata amb la resta de la comanda del client. No agafa la gerra per la nansa, la cambrera gens escanyolida. L'agafa per la part més superior, allà on hi posem els llavis per beure'ns-la. Com que té por que se li vessi pel camí -potser uns 5 o 6 metres- posa l'altra mà davant la gerra i així si es vessa cervesa xocarà contra la mà interposada a manera de mur. La cambrera del Viena fa el trajecte d'aquesta manera -onades de cervesa contra la seva mà suada com tota ella- i jo que m'esgarrifo només de pensar que la gerra pot acabar dins la safata de la meva comanda i de la posterior discussió que, inevitablement, hi haurà. Però no, la cambrera s'atura davant d'un altre client que recull la safata i se'n va cap a la taula on l'esperen una dona i dos fills petits.
