popArb - Arbúcies, 27 de juny de 2009
Two Dead Cats
Manel
The New Raemon
Arpet Weekend + Miss Carrussel
Élena
La Increïble Història de Carles Carolina
Joe Crepúsculo
La Setina
Mazoni
Delên + Sanjosex
Nueva Vulcano
Miqui Puig
Aquí la crònica del primer dia
Crònica publicada a El Punt el dia 28 de juny de 2009
Arbúcies, territori independent
El festival popArb celebra la seva cinquena edició amb totes les entrades venudes
Xavier Mercadé/Arbúcies (Selva)
Quan fa cinc anys va sorgir la proposta d’un festival a Arbúcies amb un cartell format per bandes catalanes d’adscripció independent, van sorgir veus profetitzant un futur més aviat trist, repetitiu i sense relleu. Mitja dècada després la realitat ha demostrat el contrari amb una escena que va creixent i ampliant-se tant en quantitat com en qualitat i que te al popArb com a catalitzador d’aquest nous sons. El temps no ha fer més que reafirmar la filosofia del festival.
La cinquena edició va despertar-se divendres passat amb tot el paper venut pels dos dies, però aquest èxit de convocatòria no volia dir pas aglomeracions ni molèsties en un festival que mai ha volgut jugar a la guerra de xifres. No, el popArb ja va nèixer amb una voluntat acollidora i el recinte de Can Cassó estava ple pero sense trencar l’harmonia i la sostenibilitat de l’espai. El que si va entorpir el bon funcionament de la primera jornada va ser un xàfec que va caure a darrera hora de la tarda que va malmetre el sistema elèctric del festival, fet que va acumular considerables retards en els horaris ja des de la primera actuació i que va provocar diversos talls de llum durant les actuacions que van ser rebuts amb ressignació: “això ha estat un minut de silenci per la mort de Michael Jackson” va reconèixer Angelina Fàbregas, la cantant dels Moderns, quan els hi va tocar l’apagada només començar la seva actuació.
Helena Casas que l’any passat ens convidava al planeta de la tristor de la mà del seu projecte Conxita, ara va tornar al popArb transvestida en Angelina i Els Moderns, un conjunt musico-vocal que reivindica el ieie català dels seixanta. Juntament amb el dj Phil Musical van presentar un espectacle de producció pròpia del festival en que van recrear un programa radiofònic ancorat a l’any 1969 al més pur estil de Radioscope on no hi van faltar concursos, consultoris sentimentals, anuncis en viu i versions de clàssics de Delfí Abella, les Germanes Serrano, France Gall o Maria Cinta.
Els Nens Eutròfics, amb el poeta Josep Pedrals al capdavant, van oferir la seva sessió d’un pop iconoclasta capaç de fer en clau funk poemes de Palau i Fabre i oferir malabarsmes lingüístics sota una poderosa base instrumental.
Ja sigui en solitari, amb els Antònia Font o acompanyant a Jaume Sisa, en Joan Miquel Oliver és presència clàssica del festival. Així que no ho va tenir difícil per convèncer a un públic que es sabia de memòria les cançons del seu recent i aclamat Bombón mallorquín. Ix van aportar l’accent valencià a la jornada però el seu pop-punk surrealista i gamberro no va acabar de quallar degut principalment a problemes tècnics.
Els Love of Lesbian arribaven com a caps de cartell i amb tot el peix venut arran de l’èxit del seu darrer disc 1999. Un grup que va mostrar-se amb un directe a prova de bombes i bevent les mels d’un èxit aconseguit a pols. Una actuació que va acabar enllaçant-se amb el pop sintètic d’herència vuitantera d’Ultraplayback que van encendre el ritme fins altes hores de la matinada.
Ahir dissabte l’ambient familiar, relaxat i distés de les piscines municipals va ser el marc on Carlos Mestre y la Sinfónica de Gavà van repartir la seva rumba urbana. Per la tarda l’escenari del Gorg Nou, al mig de la natura, va mostrar també símtomes de la creixent afluència de públic d’aquesta edició. Un públic interessat i amb ganes de descobrir grups amb personalitat pròpia com La Setina o el pop bucòlic dels menorquins Dêlen que van comptar amb la col·laboracio dels bisbalencs Sanjosex i Mazoni.
Arbúcies, territori independent
El festival popArb celebra la seva cinquena edició amb totes les entrades venudes
Xavier Mercadé/Arbúcies (Selva)
Quan fa cinc anys va sorgir la proposta d’un festival a Arbúcies amb un cartell format per bandes catalanes d’adscripció independent, van sorgir veus profetitzant un futur més aviat trist, repetitiu i sense relleu. Mitja dècada després la realitat ha demostrat el contrari amb una escena que va creixent i ampliant-se tant en quantitat com en qualitat i que te al popArb com a catalitzador d’aquest nous sons. El temps no ha fer més que reafirmar la filosofia del festival.
La cinquena edició va despertar-se divendres passat amb tot el paper venut pels dos dies, però aquest èxit de convocatòria no volia dir pas aglomeracions ni molèsties en un festival que mai ha volgut jugar a la guerra de xifres. No, el popArb ja va nèixer amb una voluntat acollidora i el recinte de Can Cassó estava ple pero sense trencar l’harmonia i la sostenibilitat de l’espai. El que si va entorpir el bon funcionament de la primera jornada va ser un xàfec que va caure a darrera hora de la tarda que va malmetre el sistema elèctric del festival, fet que va acumular considerables retards en els horaris ja des de la primera actuació i que va provocar diversos talls de llum durant les actuacions que van ser rebuts amb ressignació: “això ha estat un minut de silenci per la mort de Michael Jackson” va reconèixer Angelina Fàbregas, la cantant dels Moderns, quan els hi va tocar l’apagada només començar la seva actuació.
Helena Casas que l’any passat ens convidava al planeta de la tristor de la mà del seu projecte Conxita, ara va tornar al popArb transvestida en Angelina i Els Moderns, un conjunt musico-vocal que reivindica el ieie català dels seixanta. Juntament amb el dj Phil Musical van presentar un espectacle de producció pròpia del festival en que van recrear un programa radiofònic ancorat a l’any 1969 al més pur estil de Radioscope on no hi van faltar concursos, consultoris sentimentals, anuncis en viu i versions de clàssics de Delfí Abella, les Germanes Serrano, France Gall o Maria Cinta.
Els Nens Eutròfics, amb el poeta Josep Pedrals al capdavant, van oferir la seva sessió d’un pop iconoclasta capaç de fer en clau funk poemes de Palau i Fabre i oferir malabarsmes lingüístics sota una poderosa base instrumental.
Ja sigui en solitari, amb els Antònia Font o acompanyant a Jaume Sisa, en Joan Miquel Oliver és presència clàssica del festival. Així que no ho va tenir difícil per convèncer a un públic que es sabia de memòria les cançons del seu recent i aclamat Bombón mallorquín. Ix van aportar l’accent valencià a la jornada però el seu pop-punk surrealista i gamberro no va acabar de quallar degut principalment a problemes tècnics.
Els Love of Lesbian arribaven com a caps de cartell i amb tot el peix venut arran de l’èxit del seu darrer disc 1999. Un grup que va mostrar-se amb un directe a prova de bombes i bevent les mels d’un èxit aconseguit a pols. Una actuació que va acabar enllaçant-se amb el pop sintètic d’herència vuitantera d’Ultraplayback que van encendre el ritme fins altes hores de la matinada.
Ahir dissabte l’ambient familiar, relaxat i distés de les piscines municipals va ser el marc on Carlos Mestre y la Sinfónica de Gavà van repartir la seva rumba urbana. Per la tarda l’escenari del Gorg Nou, al mig de la natura, va mostrar també símtomes de la creixent afluència de públic d’aquesta edició. Un públic interessat i amb ganes de descobrir grups amb personalitat pròpia com La Setina o el pop bucòlic dels menorquins Dêlen que van comptar amb la col·laboracio dels bisbalencs Sanjosex i Mazoni.
