Fins aleshores, uns (PP) per vergonya de no haver fet rés quan governaven a totes les institucions (Espanya, Generalitat i Ajuntament) i d'altres (PSOE) per no contradir al nou senyor, la situació era la que és a hores d'ara, la regressió de la platja de Nules continua imparable i cap administració fa rés per evitar-ho, llevat de penjar dues pancartes (una a la mar de Nules i l'altre al balcó de l'Ajuntament) i d'aprovar de manera reiterada mocions al Ple de l'Ajuntament en este sentit. Una connivència què es trasllada al model de desenvolupament urbanístic del terme municipal de Nules, com així ho demostra el fet d'aprovar conjuntament el document del Concert Urbanístic previ al nou PGOU.

Des d'aleshores, d'una manera reiterada trobem a l'actual Ajuntament amb el seu alcalde al capdavant exigint la regeneració de la platja de Nules i la pervivència de les casetes de primera fila. Tot açò, però, sense donar més propostes que mostrar la intenció de declarar BIC (Bé d'Interés Cultural) estes casetes.

No vull entrar, no és este l'objectiu d'este escrit, a preguntar-me sobre el valor cultural d'estes casetes o, més encara, d'alguns immobles que s'han alçat al lloc que ocupava l'original caseta de mar, amb teulada a dues aigües i d'una sola planta.

Aquesta proposta (declarar BIC estes casetes), és, fins i tot possible. Ara bé, s'ha parat a pensar el nostre Molt Il·lustre Alcalde-President de l'Ajuntament de Nules, En Mario Garcia, les conseqüències per a l'Ajuntament de Nules i per als propietaris/beneficiaris d'estes casetes. Ho dubte, i molt.

Declarar BIC a estes casetes exigirà què l'Administració, en este cas local, vetlle per seu futur sosteniment, derivant la responsabilitat i el cost del seu manteniment a tots els veïns del municipi de Nules, gaudeixen o no d'una d'estes casetes.

D'altra banda, la declaració BIC d'estes casetes haurà de dur aparellada la redacció i execució d'un Pla Especial de Recuperació Interior (PERI) de tot l'àmbit amb l'objectiu de recuperar l'estat original de totes les casetes. Açò obligarà a llevar tots els elements impròpis d'estes edificacions i a enderrocar totes les construccions que superen el vòlum original i què impedeixen cohesionar el vòlum i l'àmbit. I ja tenim el problema, però, ara exclusiu de l'Ajuntament amb tots els propietaris/beneficiaris d'estes casetes.

La recuperació del front marítim de Nules ha de ser un dels principals eixos de treball per desenvolupar la potencialitat turística de la nostra platja, en particular, i de la zona de la mar, inclosa la marjal, en general. Una recuperació obviada per la coalició PP-PSOE, com així ho demostra el fet de no incloure, sota l'argument d'inviabilitat econòmica (sic), cap de les iniciatives que en esta direcció es van presentar al Concert Previ del nou PGOU.

Així, durant el període d'al·legacions al document del Concert Previ al nou PGOU vaig presentar la proposta de projectar i executar un port esportiu i d'un passeig marítim al llarg de les nostres platges.

Un port esportiu per a prop de 200 embarcacions, i què es situaria a la nova "gola" del barranc de San Joan, d'acord amb el projecte de canalització d'este barranc fins a la mar que en els propers anys s'executarà. La construcció d'esta infraestructura portuària permetrà, a banda de recuperar el dret a tindre embarcador concedit pel Rei Pere al segle XIV, construir i, més important encara, mantindre una "escollera" de apróximadament 1000 metres de longitud al Sud de les nostres platges.

Un port esportiu que, a més de convertir-se en una infraestructura turística per si mateix, complementa al camp de golf projectat en eixa zona i que, alhora, es veuria complementat per les infraestructures hoteleres i de serveis (hotels de 4 i 5 estels, balneari thalàssic i centre de convencions) que varem proposar, en substitució dels més de 4000 habitatges projectats per PP i PSOE. Habitatges que requeriran de serveis municipals (recollida d'escombreries, enllumenat de carrers, policia, neteja, manteniment de jardins, etc.) finançats per l'Ajuntament, encara que la seua ocupació es reduïsca a 2 ó 3 mesos l'any.

Com hem dit, adès, la pervivència de la regeneració de la platja -en el cas de aplegar a fer-se- fins a la línia de platja originària i evitar, en un futur, una nova regresió, fa necessària l'actuació anual de l'administració local, de qui és competència el manteniment de les platges. Per tant, resta imprescindible i necessari la construcció de grans "escolleres" i espigons què no ens facen gastar als veïns i veïnes de Nules milers d'euros cada any en dur arena, per preservar la linia de platja.

D'altra banda, la projecció d'un passeig maritim, projectat dins del PERI que pemeteisca la recuperació urbanística i la defensa de tot el front maritim de Nules. Este passeig permetrà, també, recuperar per a tots els veïns i visitants l'accés a la platja i a voramar, sense necessitat de passejar per l'arena.

La redacció d'un PERI per a tot l'àmbit del front marítim és necessari i, alhora, independent de la declaració BIC de les casetes de vora-mar, obligant d'esta manera als seus propietaris/beneficiaris a realitzar les obres necessàries per fer complir allò establert a l'esmentat Pla Especial, i lliurant a l'Administració de l'obligació de vetllar pel manteniment i sosteniment d'estes edificacions. Cosa del tot justa, més si tenim en compte, que no tots els veïns de Nules tenen dret a gaudir d'una casa a vora-mar.

Així, el desenvolupament turístic de la platja de Nules necessita d'actuacions urbanístiques, obviades per PP i PSOE, plenament viables econòmicament per a les finances municipals. Actuacions que, permetran, alhora, regenerar la platja i salvaguardar les casetes de vora-mar.