“L'Odisseu de sal” és la història del
viatge físic i interior d'un jove mallorquí que és enviat per la seva
família a Barcelona a estudiar Dret per acabar sent advocat. Volen que
sigui l'home de lleis de la família que els ajudarà a esdevenir més rics,
més poderosos, qui els assessorarà en el negoci especulatiu, autèntica
panacea a través de la qual els rics esdevenen més rics i els poderosos
acumulen cada cop més poder.
A la seva nova ciutat hi descobrirà un món completament diferent al que ha deixat enrere a l'illa, caracteritzat pel conservadorisme i l'entronització de la família com a element castrador i limitador de la seva pròpia personalitat. Barcelona, a començament del segle XXI, bull de moviments socials i ell farà cap, a través d'una recerca desconcertant, al mig d'aquests moviments. “Antisistema” en diu “La Vanguardia ”. No hi
ha barri que no tingui cases okupades, casals populars, ateneus,
col•lectius contrainformatius, cooperatives de consum, associacions de tot
tipus... que frisen per soterrar el vell món hereu de la transició.
A la seva nova ciutat hi descobrirà un món completament diferent al que ha deixat enrere a l'illa, caracteritzat pel conservadorisme i l'entronització de la família com a element castrador i limitador de la seva pròpia personalitat. Barcelona, a començament del segle XXI, bull de moviments socials i ell farà cap, a través d'una recerca desconcertant, al mig d'aquests moviments. “Antisistema” en diu “
Odisseu, que així es diu el noi, intenta
enfrontar-se a tot alhora, sense ordre ni concert. Vol fer net del seu
passat de cop i s'estavella amb la immensitat de l'empresa, amb la
impossibilitat del canvi total en un tres i no res.
“No hi ha sortida” escriu en una paret
abans de caure. I així és clar que no n'hi ha. A partir d'aquí, comença un
viatge per les dissidències possibles i impossibles: s'abandona al tedi
davant del televisor fins que reacciona i trenca la pantalla, esdevé un
lluitador social davant de la policia però acaba fugint de por, aprèn del
passat obrer i revolucionari de Barcelona però en desconeix les actuals
possibilitats, s'emborratxa fins a no poder més i es converteix en un
alcohòlic, es fa addicte a diverses substàncies i esdevé desferra humana,
prova les sexualitats que li han estat negades i se sorprèn a cada passa,
cada cop més denconcertat...
"Al fin y al cabo: ¿Qué ha hecho el capitalismo por nosotros? Pues, aparte de doblar nuestra esperanza de vida, reducir la mortalidad infantil, acabar con el hambre en Occidente u otras fruslerías por el estilo?"
Aquest senyor confón avenços dels higienistes (molts d'ells influits pel socialisme utòpic, d'altra banda) del segle XIX, de la medicina del segle XX, de la enginyeria contemporània i els avenços i conquestes de les lluites socials i del treball i esforç incansable de tantes persones (entre altres coses) amb manà que ens ha regalat generosament el sistema capitalista.
Curiosa la gosadia d'escriure això i quedar-se tan tranquil...