Els que tenim la desgràcia de viure en un país que la seva selecció nacional de futbol té prohibit participar en competicions oficials celebrem totes les derrotes de la selecció nacional de futbol del país que fa mans i mànigues en contra de l’oficialitat de la nostra selecció. Són les pegues de tenir amo: xalar amb les derrotes de l’altre enlloc de xalar amb les pròpies victòries.
No sabia ni que havien jugat, prou feina tinc, però avui mentre dinava en un xinès de la Ciutat dels Sants un amic m’ho ha dit -els espanyols van perdre, són oca, that’s all folks!-.
Ni ho he celebrat tot i que el dinar ha estat més agradable, fins i tot més deliciós, i mira que el fast food xinès deixa molt que desitjar; però m’ha tornat a alegrar que els que volen l’anihilació de la meva nació (la llengua, la selecció, els mitjans de comunicació, les persones, animals, plantes i coses) hagin perdut contra una selecció, la dels EEUU, suposadament més feble que la seva.
