Un dels actes més esperats d'aquesta festa major de Reus, és la recuperació, per part de la companyia local de teatre La Gata Borda [bloc i facebook], del ball parlat de Dames i Vells.
Imagineu-vos quatre vells decrèpits casats amb quatre dames que encara busquen guerra. Imagineu-vos que els tals ancians, comencen a dir penjaments de les seves esposes i aquestes dels seus marits. La cosa va pujant de to i l'esquitxada, no només afecta a les pròpies relacions matrimonials, no, sinó que també rep allò que se'n diu l'entorn.
Per posar remei a tal atzagaiada, el batlle, el rector i un mosso d'esquadra miraran de posar-hi ordre i és clar, us penseu que aquests tres en sortiran ben parats?, i ara!, també reben; i reben amb tots els noms i tots els cognoms, perquè és clar, que els han d'explicar a quatre vells i a quatre senyoretes una mica lleugeres de què significa allò de la correcció política?, tira, tira...
A grans trets, això és el que es podrà veure a la plaça del Castell de Reus demà a les 19:00 h. Però no patiu perquè l'actuació es repetirà en diferents parts de la ciutat a les 20:00 i a les 21:00 i el dia 28 tornaran a esbatussar-se més i millor i a fer sortir els colors a més d'un.
Parlar de Dames i Vells, és parlar de Tarrag..., vull dir del "barri marítim". Tot i que a Reus, al segle XVI consta que ja es feia, a la "pescadora i marinera" el ball s'ha popularitzat d'una manera espectacular i com que en sóc un admirador declarat i cada any cau l'espineta amb cargolins, lleig quedaria en aquests papers, que no en parlés. Molt més quan els responsables del ball pelacanyes, apadrinaran el ganxet.
Com que he tret el nas més d'una vegada per entre les cortines d'aquest tinglado, sé amb quina passió s'està vivint tot plegat. Crec que per Reus ha de ser tot un honor rebre aquesta recuperació. Una recuperació que més que una recuperació, en són tres:
La primera, la voluntat de tornar a Reus, un element festiu que havia quedat oblidat; allò de no saber on es va si no se sap d'on es ve.
La segona, el fet d'introduir a la festa major una mica d'esperit crític i de mala llet, sense que sigui necessari que per esdevenir un ball de veritat -de fet parlaríem de teatre, que no pas de dansa- hagi d'anar al tediós seguici i pugui tenir el seu lloc en paral·lel als altres elements.
La tercera, la voluntat d'un grup de gent jove amb iniciativa, talent, que fa les coses com Déu mana i que s'estimen la seva ciutat, per tirar endavant un projecte del qual, més enllà de la satisfacció pròpia que en pugui treure cadascú, serà Reus qui hi sortirà guanyant podent gaudir de la representació. Jo no m'ho perdria per res del món.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
