marieta |
música |
dijous, 25 de juny de 2009 | 08:58h
There's a blaze of light In every word It doesn't matter which you heard The holy or the broken Hallelujah
Leonard Cohen, Hallelujah
Hui m'he despertat rareta, tot pareixia anunciar un d'eixos dies que, tot i que puc semblar normal, sota sota estic trista, per res en concret i per tot en general (o viceversa). Fent la volteta dels blocs he trobat a Salms, el blog de Josep Porcar, aquesta meravella, que no sé si ha aconseguit traure'm la tristesa de sobre, però segur segur, l'ha feta més dolça. Gràcies, Josep. Al·leluia.
Suren estranyament les llàgrimes pels meandres blaus de les venes carregades de diòxid de carboni. De vegades costa que la sang torni vermella i qualcú pugui veure amb cura, com a una déu primigènia, les llàgrimes que ens purifiquen. He begut les teves llàgrimes - bonjour tristesa- i vaig sentir el concert al 33 . Ah! - coll - onant; teta...aquell cos que ha tornat fràgil té una ànima incombustible i una veu que esgarrifa les pedres.
Encara ho farem millor: en aquest blog hi tenim l'original de Cohen contrastada amb dues versions: la també ja clàssica de Jeff Buckley i la que jo citava, dels Surfin'Bichos. Com explica el post, i per qui no els conegui, els Surfin'Bichos van ser un dels grups més decisius de l'escena de rock independent espanyola dels primers noranta, força ignorats en el seu moment fora dels cercles d'iniciats, entre altres motius per haver-se permès la frivolitat de formar-se a Albacete. Es tracta d'una versió curta però que trobo molt intensa gràcies a la veu trencadissa de Fernando Alfaro: "Creo que os he dicho la verdad"
Serà la lluna o la llangor per no haver fet cap ritus de renovació santjoanesca, però jo també m'he llevat amb una rara desgana. En fí, ara no la tinc a mà, pero aquesta tarda pujo i t'enllaço una versió curiosa de Hallelujah perquè com a Cohenòloga (amb h i sense t, que consti) me'n donis el teu parer.
la lluna o la llangor..., en coentor sóc llicenciada (honoris causa), don Jesús, i això que em controle, que si no em donaven un PhD... horroris causa.
I llavors com aniria la cosa? Dott.Dott.Dott. i així fins l'infinit?
Bé, perdoneu-me una mica d'offtoping, però ja que ens hem anat animant a força de cançons, del mateix versionador de l'Aleluya però en la seua reencarnació en forma de Chucho, un esclat d'optimisme, que mai va mal: http://www.youtube.com/watch?v=1lYvyIc8PE0
... a l'ingresso, ja se sap. Xè, que ser 'levantina' no està tan malament. Mira lo nostre Alexandre, que ben plantat! I amunt d'açò, porten els mateixos colors que el de l'altre equip de la ciutat de Barcelona. Sí, dona, els qui no són l'Espanyol...
Suren estranyament les llàgrimes pels meandres blaus de les venes carregades de diòxid de carboni. De vegades costa que la sang torni vermella i qualcú pugui veure amb cura, com a una déu primigènia, les llàgrimes que ens purifiquen. He begut les teves llàgrimes - bonjour tristesa- i vaig sentir el concert al 33 . Ah! - coll - onant; teta...aquell cos que ha tornat fràgil té una ànima incombustible i una veu que esgarrifa les pedres.
Es tracta d'una versió curta però que trobo molt intensa gràcies a la veu trencadissa de Fernando Alfaro: "Creo que os he dicho la verdad"
Una de les meues preferides:
kd lang: http://www.youtube.com/watch?v=P_NpxTWbovE
i una molt bonica d'una cantant italiana que es diu Elisa:
http://www.youtube.com/watch?v=qFG-zQ6eekc
En fí, ara no la tinc a mà, pero aquesta tarda pujo i t'enllaço una versió curiosa de Hallelujah perquè com a Cohenòloga (amb h i sense t, que consti) me'n donis el teu parer.
I llavors com aniria la cosa? Dott.Dott.Dott. i així fins l'infinit?
Bé, perdoneu-me una mica d'offtoping, però ja que ens hem anat animant a força de cançons, del mateix versionador de l'Aleluya però en la seua reencarnació en forma de Chucho, un esclat d'optimisme, que mai va mal: http://www.youtube.com/watch?v=1lYvyIc8PE0
Això de levantina no t'ho conteste perquè aquest és un bloc elegant.