Qui en dubta, dins del camp nacional, que Aran no és pas una comarca, ni una regió, sinó part de la nació occitana?. Doncs sembla que sí que hi ha dubtes i reserves mentals i regionalisme: el nou i l’antic estatut, la pràctica d’antics i nous governs, han negat a Aran el reconeixement generós i solidari que era menester (...)
Ara, però, la pràctica totalitat de les forces representades en el Conselh Generau/CG –el parlament aranès-, tret del PP, històricament molt fort en aquell país amic, sota l’hegemonia de l’esquerra representada per Unitat d’Aran-PSC, miren d’elevar el llistó i aconseguir de part del govern català allò que, històricament, els havia estat negat.
La nova Llei d’Aran tracta d’eixamplar l’autonomia i les competències del CG:
. Aran, proclama, és una realitat nacional amb entitat pròpia dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística.
. Un model de finançament a través d’un capítol específic de la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya que asseguri prou recursos.
. No ser inclosos en cap divisió territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui la pròpia.
Francesc Boya, síndic d’Aran, i dirigent històric d’Unitat d’Aran-Partit Nacionalista Aranès, reconeix que la proposta és ambiciosa perquè vol refermar el sentiment de país dels aranesos.
Cordialment,
Pere