Només tot allò que ens és sobrer, que no ens agrada, que ens fa mal, que ens limita, que ens atabala, que diem que no farem més, que ens aparta de la gent, que ens fa esquerps, que ens fa intolerants, que ens fa egoistes, que ens culpabilitza, que no ens deixa dormir, que ens allunya de la terra, que ens aïlla, que ens destrueix, que ens empobreix, que...
Uff! deunidor! Segur que amb una foguera no n'hi hauria prou.
En tot cas, àquest desig és per anunciar-vos que un dels bons propòsits d'aquesta nit és recuperar l'assiduïtat del meu Bloc i escriure potser cosetes més curtes però més sovintejades. Han estat dos mesos de molta feina i de poc temps per a la reflexió i encara no s'han acabat. I us dec comentaris sobre ELS MINYONS A ISRAEL (ja fa un mes), sobre els 5 ANYS DE BLOCS A VILAWEB (ja fa 1 setmana), SOBRE EL FINAL DE CURS A BLANQUERNA, SOBRE LA HISTÒRIA DELS "QUIETS" DEL MÀRIUS SERRA, SOBRE LA MARXA DEL MEU DOCTORAT, SOBRE L'INICI DE LA TEMPORADA CASTELLERA...
"Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendrè d'on pugui com ahir, com si no n'hagues d'altre jo he sigut com vosaltres... No vull sentir-me vell aquesta nit... de Sant Joan, de Sant Joan... de Sant Joaaaaaaaaaaaaan !"
Què entens tu per "més sovintejades"? Ja sé que fa calor, el Grec, els mojitos, l'assetjament femení... però unes línies de tant en tant... va, home! Küssen.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Us faré cas. De moment aquí més amunt ja parlo d'un tema nou (nou-vell): castells, universitat, territori familiar...
Els propers dies recuperaré terreny.
Küssen.
Ja som el dia 28,,,,