Cada any, quan arriba aquest temps, m’entra una nostàlgia inexplicable, sobre tot cada cop que engego la ràdio i sento la cançó de l’estiu. Quins temps aquells del Georgie Dann, amb el seu “Bimbó” o aquella “Mama que serà lo que tiene el negro” la Raffaella Carrá i la seva “Fiesta” o la María Jesús amb els seus “Pajaritos”.He de reconèixer que la lletra no era gran cosa, però ara anem de malament a pitjor. Vam començar amb el “Tractor amarillo”, que encara molts recorden, però la del “Corral”... I la d’aquest any “Los microfonos”?. Heu provat d’escoltar la lletra d’aquesta cançó?.Si és que de tot en diuen lletra. No he vist la nena que la canta, i em sap greu per les feministes, però suposo que deu estar boníssima, i algun productor deu haver aprofitat altres talents que no els talents artístics de la noia, per que si no no té explicació. Reconec que els “Pajaritos” ja son més vells que les gallines per fer brou, però encara ara aquesta emblemàtica cançó serveix per acabar les nits a la carismàtica Wai-Kiki, i no hi ha festa amb molta marxa, encara que sigui a l’altra punta de mon, que en el seu moment més àlgid no toquin els “Pajaritos”. I és que fins i tot la Macarena era bona.
