El Pont del Petroli ja és una realitat posada al servei dels ciutadans de Badalona. El mèrit de la seva recuperació és dels ciutadans que varen promoure-la. D'en Josep Valls, el Toni Poch i els submarinistes badalonins, i de les dues mil persones que l'any 2001 participaren de la festa que en reivindicà la seva existència.
El mèrit també és de l'Ajuntament i els seus regidors i regidores, i dels governs municipals d'aleshores i d'ara, per saber escoltar i, sobretot, per saber trobar els 1,5 milions d'euros que ha costat l'obra.
Desitjo que aquest símbol de Badalona pugui convertir-se en un espai de lleure i investigació de primer ordre al Mediterrani. Perquè el "pont del petroli" no només és una passera de lleure, sinó que integra una estació de medició de l'onatge i d'altres variables ambientals que dóna suport a la investigació científica.
Per això el Pont del Petroli representa el millor exemple del que ha de ser un espai públic: neix de la voluntat col·lectiva, i aporta un valor afegit que transcendeix el localisme i dóna servei a la investigació científica. Per molts anys!
"Reconeixement de la Ciutat de Badalona a la tossuderia de Josep Valls i Pla, sense la qual, aquest pont ja no existiria."
Un cop aquesta placa, o una de semblant, sigui ben visible al Pont del Petroli, aleshores es podrà parlar d'Antoni Poch, dels submarinistes de Badalona, de les dues mil persones, i dels polítics que de seguida s'apunten al bombardeig.
Ara es parla de voluntats col·lectives, de valors afegits i d'investigacions científiques i del sexe dels àngels.
Però si no hagués estat per la tossuderia d'en Josep, el fill de la Maria Pla, de la lleteria del carrer Sant Anastasi, res de res. ¿Sabrem ser agraïts, encara que sigui només una vegada a la vida, amb un dels nostres, amb un home del carrer, que tot sol, amb la seva pancarta feta amb dos pals de "motxo" va aconseguir sensibilitzar tothom? No ho sé. A mi m'agradaria que els polítics de la meva ciutat demostressin tenir aquella sensibilitat que moltes vegades trobem a faltar.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
"Reconeixement de la Ciutat de Badalona a la tossuderia de Josep Valls i Pla, sense la qual, aquest pont ja no existiria."
Un cop aquesta placa, o una de semblant, sigui ben visible al Pont del Petroli, aleshores es podrà parlar d'Antoni Poch, dels submarinistes de Badalona, de les dues mil persones, i dels polítics que de seguida s'apunten al bombardeig.
Ara es parla de voluntats col·lectives, de valors afegits i d'investigacions científiques i del sexe dels àngels.
Però si no hagués estat per la tossuderia d'en Josep, el fill de la Maria Pla, de la lleteria del carrer Sant Anastasi, res de res. ¿Sabrem ser agraïts, encara que sigui només una vegada a la vida, amb un dels nostres, amb un home del carrer, que tot sol, amb la seva pancarta feta amb dos pals de "motxo" va aconseguir sensibilitzar tothom? No ho sé. A mi m'agradaria que els polítics de la meva ciutat demostressin tenir aquella sensibilitat que moltes vegades trobem a faltar.